Ahir vaig acompanyar a la meva mare, 91 anys, al cinema. Volia veure Lincoln. Continua conservant clar el cap i manté l’interès pel que l’envolta. Li va agradar molt la pel·lícula i jo, sia pel seu entusiasme o perquè juntament amb Roosevelt és un dels meus presidents favorits, també.
Spielberg en una pel·lícula de molts de diàlegs, que si no tens un mínim de coneixement de la història nord-americana ets pots perdre en algun moment, parla d'humanisme, d'anhel de llibertat, de democràcia, però també de corrupció, de joc brut.
Retrata Lincoln en uns dies claus per a l’aprovació de l’esmena que portarà la fi de l’esclavitud a la Constitució, el veiem en la intimitat de la família, dels despatxos i sales de reunions on negocia amb els polítics, altruistes i oportunistes, radicals i moderats, honestos i corruptes. Real com la vida mateixa. Una persona recta, molt carismàtica, però que viu en uns temps molt durs i segueix camins a voltes dubtosament honestos per aconseguir objectius humanistes i morals.
Al reflexionar sobre la pel·lícula, em ve al cap la correspondència que mantingueren Marx i Lincoln, el paper de l’AIT influint en els països europeus contra la Confederació que era vista amb bons ulls pels governs conservadors de l’època. Marx sabia que la crisi tenia a veure amb l’esclavitud, no amb els aranzels com pregonava el govern anglès. Era conscient que el capitalisme podia prosperar amb aquesta abjecta forma de servitud, l’esclavisme i que calia parar-ho de totes totes. Marx davant d’un pretès socialisme “per a blancs” deia en una de les seves cartes a Lincoln que “solament el rescat d’una raça encadenada portaria a la reconstrucció del mon social”.
Lincoln deixà una revolució inacabada que en molts aspectes resta encara per culminar. Paga la pena que hi reflexionem en temps també de crisi, que ens aporti records d’una època de lluita i d’esperances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada