Comiat a Núria Terés: una cerimònia tendre i multitudinària.

El comiat de la Núria Terés, avui, a l’Església parroquial de Santa Eugènia, ha estat una explosió de sentiments, un esclat d’amor a ella i a la seva família. Tants i tant diferents ens hem aplegat i hem intervingut per a rememorar la seva vida, el que ens ha aportat a tants i tants. Per si voleu llegir-ho, os afegeixo la breu intervenció que li he dedicat.

Em costa imaginar-te, absent per sempre, tants de records teus se m’acumulen, que ni deixen espai a la tristesa. Espai que es trenca amb recurrents fiblades de dolor. Vull parlar de tu, Núria, però no pas amb pena. Senzillament parlar dels anys compartits, de les alegries i també de les penes.

        

Del que estimaves i no estimaves. Del que feies, deies i senties. Però son tantes i tantes les coses compartides  que quedaran entre tu i jo, i no en parlaré ara. Perquè som molts els que et volem retre homenatge.

Recordar-te si, però no pas amb pena. Has de saber que poc a poc esdevindràs tant meva, tant nostra que sense parlar de tu, formaràs part de nosaltres, fluint en el que fem, sense dir-lo, ni pensar-lo.

Núria sempre en el meu cor, en el cor de tots nosaltres!