Dies inquiets a Madrid

Dies inquiets a Madrid, feina que s’acumula i sensació de que poca cosa canvia en el cap del PP. Molta crida al diàleg però quan els hi toques el voraviu salten amb els reflexes condicionats de tants anys de poder. Compareixença de ministres, en comissió o responent preguntes al Ple, es el nou format, el que havien obviat quan estaven en funcions. Acceptem el repte però tenim clar que el nostre futur es juga a casa, ací plantem cara i trenquem estereotips.

Un amic d’un altre grup em deia que ja porto més intervencions al Ple que molts des seus companys amb més d’una legislatura complerta, això no es un fet excepcional en el nostre grup, doncs hem de tocar moltes tecles. Curiosament el sobrenom de “el profe” que em va posar la meva companya de grup, l’Ana Surra, s’ha estès en gent d’altres grups amb els que comparteixo més d’una comissió. Bé, coses d’aquest mon tant particular que és el Congrés.

Però més d’un disgust t’emportes, com quan pactes una bona Proposició No de Llei contra la pobresa infantil , amb Podemos i Compromís, que el PDECAT i PNB te l’accepten i el PSOE al darrer moment es fa enrere, abstenint-se,  i la perdem per dos vots! No hi puc posar pell morta i em costarà empesar-me la frustració, que un fet com aquest et turmenta. Però, bé, de tot s’aprèn. Com quan tens que decidir entre una comissió i una compareixença de ministre i et queda un regust de que hauries d’haver fet al revés, tot i que soc conscient que si ho hagués fet, de segur em passaria el mateix.

Bé reflexions d’un diputat que usa aquets bloc, també com a dietari obert, posant en comú amb qui vulgui el que penso i el que faig. Els electors m’han donat el privilegi de ser i estar a primera fila dels esdeveniments present i futurs i el partit que ha confiat en mi, m’atorga una llibertat del que estic molt agraït, llibertat responsable que lliga un projecte col·lectiu amb la necessària llibertat de pensament i acció. I emmarcant-ho tot un procés d’alliberament nacional complex i apassionant!