Nova legitimitat i llibertat d’opinió.

Quan més a prop som de la fi del procés, de que aquest culmini amb la llei de transitorietat jurídica i les altres dues que l’acompanyen, més tensió, dins i fora de Catalunya, es desfermarà. L’estat i el govern que el gestiona –de fet la confluència d’interessos que el manté- jugarà més dur i ens obligarà a fer-ho més bé. Les opinions contràries no em molesten, al contrari em preocuparia que no existissin, la República que volem construir és farà des de la diversitat i la llibertat d’opinió.

Sempre he pensat que la crítica t’obliga a fer més bé les coses, es cert que quan es personalitza i ets tu l’objectiu et dol i de la mateixa manera que tens dret a discrepar sobre l’opinió que et qüestiona, defensaré la llibertat de criticar-me, malgrat a voltes et sentis ofès. Aquesta és la línia que diferència la vida democràtica de les autoritàries, d’alta o baixa intensitat.

Entrem, com deia abans, en un període clau, no pas de xoc de trens sinó de legitimitats. Al construir-se una legitimitat nova, avalada per la majoria democràtica del nostre parlament, la desobediència ja no es tal, doncs el que fas es acollir-te a l’emanada pel Parlament. Això et dona plena autoritat amb el funcionaris per a exigir-los actuar sota la teva autoritat i no un altre que ja no tindrà vigència en territori català. Una revolució, si, però democràtica!

Ho férem per majoria i per tant caldrà respectar les minories, ningú s’ha de sentir exclòs del nou país, si no vol, aquesta és la nostra força davant la deriva autoritària del govern espanyol i de la majoria del Congrés i del Senat que li donarà suport. Davant l’autoritarisme, la via no es més autoritarisme sinó més democràcia.