El temps històric que estem vivint l'analitzaran d’ací uns anys doctes
historiadors. De segur ens explicaran, a més de detalls i interpretacions que ara se’ns
escapen, un fet extraordinari, de com un estat d’opinió produït per la vexació
del Tribunal Constitucional a tot un país, al esmenar el que el poble havia
votat, es convertiria en mobilització massiva i continuada. Aquest sentiment de
“nosaltres som el poble” es respirava a les fonts de Montjuïc, ambient no pas
de festa sinó de reivindicació. Sense
aquest moviment popular no hauríem arribat gaire lluny, amb la seva continuïtat
i capteniment res es impossible.
Em direu que hi ha molta gent que no es mobilitza i tindreu raó, però on
està la gent que s’hi oposa, més enllà de grans declaracions
de uns pocs quan volen mobilitzar fan el ridícul! Clar que volem que tothom s’expressi
per això reclamem un referèndum, que tothom pugui dir la seva i votar. Però la
paradoxa és que els que diuen que aquest moviment massiu no representa la majoria son
els que no ens volen deixar votar.
En un moment de populismes excloents, a tort i a dret, el moviment independentista
català trenca motllos i esquemes. Tant pel seu caràcter integrador herència del
catalanisme polític, com pels seu programa polític a les antípodes de qualsevol
proposta etniciste i excloent. Clar que trobarem ínfimes minories hiperventilades
que tot els hi sembla malament, però si no fos per la xarxa seriem més que
irrellevants, que ja ho son. La mobilització, plural i oberta, a tothom ens fa sentir
un sol poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada