Trump i la dreta extrema.

Han passat més de 24 hores i l’impacte de la victòria de Donald Trump continua aixecant moltes opinions. Tot i que jo sovint analitzo el present a la llum del passat, intento no caure en el mecanicisme de pensar que tot es repeteix, en tot cas. com deia Marx en el seu assaig - " 18 brumari de Louis Bonaparte"- les tragèdies poden, al repetir-se, esdevenir comèdies. Hi ha molt d’esperpèntic en Trump, sense que, de moment, podem albirar la tràgica destrucció del Reichstag ni la nit dels vidres trencats, afortunadament, però el futur és ominós.

No minimitzo el perill del seu programa -si es que li podem dir així-, ni l’enorme poder que tindrà com a president, però a diferència del feixisme no pretén destruir les institucions democràtiques. No te un partit únic militaritzat, ni l’objectiu central es destruir físicament els seus adversaris. I, atenció, aquesta realitat diferent no ho fa més fàcil sinó que fa molt difícil de combatre amb els mecanismes antifeixistes heretats del passat. Es clar que al seu voltant, feixistes i Ku Klus Klan, com a satèl·lits, li donen suport, però no es el mateix, ni son el mateix.

Combatre la dreta extrema, no es igual que fer-ho contra l’extrema dreta – no es un joc de paraules- perquè aquesta primera barreja elements comuns del sistema democràtic amb un profund autoritarisme, que té en la por i la pèrdua de estatus econòmic d’àmplies capes de la població la seva base electoral. Base social que fou en bona part d’esquerres i  que l’esquerra ha de voler recuperar, perquè si la margina o criminalitza, perderà el futur, com està perdent avui el present en bona part d’Europa.

Ni la Socialdemocràcia ni la seva esquerra han sabut enfrontar-se al reptes del segle XXI. Des de Catalunya estant  podem contribuir a crear noves referències, lligant el nostre ampli moviment nacional a un profund sentiment solidari, contrari a tota mena de xenofòbia, sabent que aquesta és una cortina de fum per amagar les veritables desigualtats. Sense sentiment de pertinença les esquerres deixarien a la dreta populista el sentiment de país. L'internacionalisme que agermana, resta buit i esdevé menys que un eslògan, si no te en compte la realitat nacional on es donen les contradiccions socials que l'esquerra ha de saber resoldre.