Dies
intensos al Congrés parlant d’educació, tot i que la multiplicitat de tasques
en un grup petit t’obliga a fer altres papers de l’auca. A voltes tens dos i
tres reunions a la mateixa hora. Has de fer tot el que pots i més. Però mai
m’ha preocupat la intensitat en el treball, el límit el posa fer-ho bé.
Esmerçar tots els esforços per aconseguir aprovar una proposició no de llei que
afecta a la seguretat vial del baix Ebre i el Montsià, la 340, no es
incompatible amb cantar-li al ex-ministre i a l’actual ministre d’educació les
quaranta.
Intervenir
en trobar mesures per pal·liar el
patiment que la política del PP ha produït entre els dependents i criticar
alhora la tebior i subordinació del PSOE en polítiques socials és treball
parlamentari. Tot forma part del que fem ací amb la brúixola en direcció cap a
la sobirania i l’estat propi. Si estem en aquets espai és per a aconseguir fins
a l´últim segon el millor per a la nostra gent i ser alhora una veu clara i
potent de la independència com a camí i de la república com a solució.
Paraula,
acció i gestos, també. El que hem fet aquest matí al absentar-nos del Ple com a
protesta perquè la presidència no ha donat la paraula al portaveu del PDCat.
Les explicacions del perquè al bell mig d’una sessió parlamentaria s’ha
expulsat a un diputat no ha tingut resposta en el lloc que pertoca, que és la
seu parlamentaria. Penseu que tot i que tenim Ple tres dies es considera un de
sol.
Soc
conscient de la responsabilitat que he adquirit amb els electors que han fet
possible la meva presència al Congrés, la meva feina amb encerts i errors són
l'únic que m’avala, espero que al final d’aquets període la nostra satisfacció
sigui mútua. No defallirem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada