Rajoy i l’estiba!

Que el PP perdi la convalidació d’un Reial Decret és de fet la única derrota efectiva del govern des de que soc diputat al Congrés. El disseny constitucional atorga un predomini abusiu a l’executiu, solament aquestes petites escletxes posen en qüestió un sistema de govern abusiu. El fet que el TC estigui en mans dels dos grans partits, el qüestiona com àrbitre imparcial per a impedir o moderar aquest disseny poc equilibrat de la divisió de poders a Espanya.

El ministre més “pijo”, no ha estat l’interlocutor més apropiat per a negociar amb els estibadors, un gremi molt qüesionat que recorden les estructures d’ajuda mútua dels artesans, tant denostades pels ultraliberals del segle XIX que les van desmantellar quasi totes per a abaratir fins a la misèria el treball remunerat i aconseguir maximitzar beneficis.

Aquesta idea “tant especial” que els beneficis alts o els alts sous del executius son “normals”, però una bona remuneració dels treballadors és “exorbitada”, forma part del que s’anomena hegemonia de les idees dels que ens governen i ens han governat anys i panys. El “pijo-ministre” s’ecandalitzava per uns sous amb els qual ell no podria viure, però ja se sap ell es d’una altra mena...

Trencar aquest paradigma, al meu parer, és tant important com la derrota en si mateixa d’un govern corrupte, que ens governa no per mèrits propis sinó per demèrits dels adversaris. Perquè els assalariats no poden esperar uns bons sous si el sistema productiu del que formen part els pot sostenir? Perquè s’han de conformar que les rendes del treball en relació a les del capital disminueixin, com ho han fet en els darrers trenta anys? Doncs, au!