He llegit
que els anys èpics per fi s’acaben, però ho deia no algú que ha lluitat sinó un
que fa la crònica per un diari que com els seu cap Cebrián ha fet una viatge d’anada
i tornada a l’autoritarisme centralista habitual en la història contemporània
espanyola. Quan diu que s'acaben, vol dir que serem els demòcrates derrotats. Una crònica, o contra-crònica a l’acte que ERC, amb gran sobrietat, protagonitzà
multitudinàriament a Barcelona ahir. Desitjos d’uns pocs versus realitat construïda amb
moltes i moltes mans!
El d’ahir
no era un acte aïllat, culminava centenars d’actes amb el nom de la República
que volem, on sectorialment i per tot el país s’han anat engranant propostes i perspectives de
futur. Ha servit per a mobilitzar un actiu imprescindible en els temps que s’acosten.
Un cop més la realitat publicada s’allunya de la realitat social, tant més quan
més lluny està aquesta de la ciutat de Barcelona i del seus mitjans.
Quants
coneixen que la Garrotxa és avui una de les comarques més industrials i
exportadores de Catalunya? A Madrid no en tenen ni idea, os ho puc assegurar,
però i a Barcelona? Ensimismament de l’opinió publicada i d’una part important
de la vella i nova classe política. Catalunya va molt més enllà de les línies de
metro que conflueixen a la plaça de Catalunya de Barcelona. És un país divers, mutifacètic i acollidor, treballador i actiu, amb unes enormes ganes de prosperar i alhora solidari.
Avui la
mobilització popular, si POPULAR, com va deixar molt clar Joan Tardà, protagonitza el més gran moviment europeu per la llibertat i la democràcia.
Si, no agrada al poder, el d'allà i el que talla el bacallà ací, als que el tenen o en viuen a redós, però les seves il·lusions,
que aquest desapareixi, xoca amb la dura i crua realitat, ja os podeu posar
fulles, la lluita per al independència de Catalunya té més bona salut que mai!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada