Inhabilitacions i Congrés

Aquesta setmana que comença s’obrirà en el Congrés l’execució de la sentencia del tribunal suprem que ha inhabilitat al diputat Homs per un any i un mes. La maquinària de la mesa amb majoria PP-Ciudadanos y amb la col·laboració entusiasta del PSOE ho precipitarà, es flaire a l’hemicicle aquesta voluntat majoritària d’exclusió. Un cop més el “cierrra España!” s’imposarà.

Res serà igual, a Madrid ja no se sent allò de que sense violència tot és legítim. La indiferència amb la que intentaven difuminar el ampli moviment popular que des del 2012 remou la societat catalana s’ha anat transformant en hostilitat. No passa dia que en una o altre intervenció algú agiti la majoria amb crides a la unitat de España i contra el separatisme.

A voltes no reparen en adjectius  arribant a l’esperpent i al ridícul. En aquets cursa els diputats del PP i de Ciudadanos escollits a Catalunya fan un concurs de mèrits a veure qui la diu més grossa. Suposo que per a guanya punts i demostrar que son “cristianos viejos” no contaminats pels heretges independentistes. L’astracanada fins i tot tindria certa gràcia, si no fossin els seus caps els que tenen tot el poder que els hi dona governar un estat.

No se que farà el PDCat amb l’escó d’Homs, si el deixarà vuit, contravenint el reglament o l’ocuparà altri. Jo al menys penso usar el faristol per a recordar que hi mancarà un diputat escollit pel poble de Catalunya. No callarem, no atorgarem legitimitat a decisions polítiques que contaminen la independència judicial.