TAV (AVE) a Girona: mentides i mentiders!

Reconèixer errors en aquest país, de cap manera! No s’ha acomplert l’objectiu principal dels soterraments per la ciutat, es a dir, la desaparició del viaducte, però ningú ha assumit responsabilitats. Les obres del parc central fa un munt de temps havien d’estar acabades, ningú assumeix responsabilitats! Però com van assumir errors si l’objectiu per a ells  més important l’han aconseguit: sucosos contractes d’obres i desviament a les butxaques de particulars, amb o sense càrrec polític, d’un bon pessic per viure amb tranquil·litat el dia de demà?

Ara els epígons, el que avui administren les escorrialles del PSOE i del PP volen reescriure la història, els primers repartint les culpes a tothom, com fa avui en un article de diari la candidata local del PSOE, si les te tothom, no les te ningú. Es tenir moltes galtes parlar de les bondats del TAV, quan s’han gastat milionades no amortitzables i les línies convencionals resten descapitalitzades, amb un servei cada dia pitjor.

Els del PP, després d’insultar la intel·ligència de la ciutadania convertint la gran errada de la inundació del túnel en la salvació de la ciutat, a la que segons ells ens hauríem ennuegat sinó és pel gran nyap on abans hi havia el Parc central que va desviar la gran riuada!. Amb un grapat de tècnics dels que es nomenen a dit en la trena, ara ens diuen, no pas per escrit, que solucionaran les obres...però de indemnitzacions als afectats res de res. Encara estan a temps que votin l’esmena als pressupostos presentada per l’esquerra plural i dotin d’un milió d’euros una partida per a indemnitzacions AVE Girona.

Mentides i mentiders, exemple d’un nefast període històric que sembla aproximar-se a la seva fi, però de moment els hem d’aguantar amb prepotència encara uns, amb posat fals de contrició els altres. Però, com no, ningú assumeix responsabilitats!

El secretari d’estat Gómez-Pomar i el mur de formigó…

Sempre he pensat que un error no es soluciona amb un altre error, en el cas de l’AVE aquàtic, ADIF i per alçada el secretari d’infraestructures no deuen pensar el mateix i han comés errada darrera errada a la recerca de la solució final. Aquesta s’ha encarnat en un mur de formigó. Metàfora de la cara dura amb la que aquests aprenents de sàtrapes han tractat les autoritats municipals i el conjunt de la ciutadania de Girona.

Un tren acaba de passar -sense novetat en el front!- i 85 tècnics, això diuen, faran una repassada general dels desperfectes, en molts casos estupideses constructives com per exemple posar el quadre elèctric al costat de les bombes en el mateix túnel. Quan més coneixes del que s’ha fet i com s’ha fet, no et queda més remei que posar-se les mans al cap!

La mala educació, “d’escola de pago”, del secretari d’estat d'infraestructures! -no em diguin que no té un títol ben sonor- l’ha portat a desconvocar una trobada amb l’alcalde de la ciutat, que en aquest tema ens representa a tots. Tenia pressa! La mateixa que ha tingut en esperar sis dies per venir. A tocat el dos! pot ser sense dinar, ai pobret! per que l’esperaven a Madrid. Tots sabem que els ministeris el dissabte a la tarda son un formiguer de gent treballant!

La història interminable del TAV a Girona continua, amb responsabilitats que tard o d’hora sortiran, de retards injustificables, de pressuposts milionaris injustificats i de gent abans i ara, ací i allà, que ens han portat a la lamentable situació d’avui. Continuarà...

Passen els dies, el TAV colgat i ADIF amb els papers mullats.

No ens deixa de sorprendre ADIF quan diu que la culpa és del clavegueram de la ciutat i oblida que va desviar un riu, el Güell- oblidant com canalitzar-lo bé, però com li diuen ells “el Guel” aquest no és el problema - sense estudiar cap de les al·legacions que els hi advertia de les riuades en un clima mediterrani. O els enginyers de camins de l’obra feren campana els dies de classe sobre rius o, el més probable, que els directius de més amunt ni ho sabien ni els interessava.

Algun grups municipals hem demanat una reunió de la comissió de seguiment del TAV, que analitzi exhaustivament el estat de la qüestió, penso que caldrà demanar als grups parlamentaris a Madrid la seva implicació i no estaria de més que el conseller d’obres públiques de la Generalitat fes un toc a la ministra per que aquesta es traslladés a Girona per a donar explicacions.

Cal per damunt de tot que no es torni a produir per que el proper cop pot ser que no tinguem tanta sort i no es produeixi que cap tren resti bloquejat i ennuegat. Feria riure lo maldestres que son sinó hi hagués darrera decisions de no invertir i deixar una obra inacabada que genera perill.

Em temo que si a hores d’ara, 5 dies després de la inundació del túnel, encara no sabem quan s’obrirà, en tornarem a parlar.

L’AVE neda a Girona. Una obra que fa aigües?

Ja portem tres dies amb la línia del TAV tallada i cap explicació pública convincent per part dels responsables d’una obra que, tinc entès, encara no està recepcionada. L’aigua de l’aiguat n’és la causa diuen. La causa de la causa exigeixo: és a dir, les previsions errònies i la mala execució de les obres que sense acceptar al·legacions no van tenir en compte ni les característiques de la capa freàtica, ni les rius existents, ni l’estructura geològica complexa per a una obra d’aquesta magnitud.

Els que lluitarem per una altra ubicació, els que intentarem, sense aconseguir-ho, una vigilància adequada de les obres, els que exigiren les compensadors oportunes no voldrien, no voldríem, tenir raó. Veïns, especialment l’associació de Sant Narcís, alguns electes, no pas gaires, preocupats, fins adir-nos molt sovint que érem uns pesats i en oposàvem al progrés, a la obra més important per la Girona del segle XXI. Ens trobem que el mal son anunciat no porta més que a unes tímides explicacions emmarcades en la prepotència Habitual.

Arribarà, un dia més aviat que tard espero, que rebrem la informació, tota la informació, del que ha passat i està passant. Aquest dia em trobaré amb en Martí Carreras i podrem dir que ho sabrem tot d’una mala obra anunciada. Els responsables, però, assumiran alguna responsabilitat? Molt haurà canviat el país per que sigui així.