Sempre he
pensat que un error no es soluciona amb un altre error, en el cas de l’AVE aquàtic,
ADIF i per alçada el secretari d’infraestructures no deuen pensar el mateix i
han comés errada darrera errada a la recerca de la solució final. Aquesta s’ha
encarnat en un mur de formigó. Metàfora de la cara dura amb la que aquests
aprenents de sàtrapes han tractat les autoritats municipals i el conjunt de la
ciutadania de Girona.
Un tren
acaba de passar -sense novetat en el front!- i 85 tècnics, això diuen, faran
una repassada general dels desperfectes, en molts casos estupideses constructives
com per exemple posar el quadre elèctric al costat de les bombes en el mateix túnel.
Quan més coneixes del que s’ha fet i com s’ha fet, no et queda més remei que
posar-se les mans al cap!
La mala
educació, “d’escola de pago”, del secretari d’estat d'infraestructures! -no em diguin que no té un
títol ben sonor- l’ha portat a desconvocar una trobada amb l’alcalde de la
ciutat, que en aquest tema ens representa a tots. Tenia pressa! La mateixa que
ha tingut en esperar sis dies per venir. A tocat el dos! pot ser sense dinar,
ai pobret! per que l’esperaven a Madrid. Tots sabem que els ministeris el
dissabte a la tarda son un formiguer de gent treballant!
La història
interminable del TAV a Girona continua, amb responsabilitats que tard o d’hora
sortiran, de retards injustificables, de pressuposts milionaris injustificats i
de gent abans i ara, ací i allà, que ens han portat a la lamentable situació d’avui.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada