Urdangarin a la presó...a la carta.

Iñaqui Urdangarin a la presó, penyora necessària per a que els negocis de la monarquia, de la que Nos era una petita mostra, continuïn amagats en la irresponsabilitat legal que el text constitucional atorga a la monarquia. La fortuna del rei emèrit i de l’actual restaran un secret d’estat i després d’un temps d’estada a la presó –feta a mida- el cunyat tornarà a fer el que sempre ha fet, fins i tot ara, viure a redós de la Corona. El sistema ha trontollat, però un complex joc d’interessos el mantenen en peus.

Bé, o això diuen,  els que han furtat des de  fa temps a les enquestes les preguntes sobre la monarquia. Més enllà de Catalunya, cada dia més republicana, no pocs dubtes apareixen com esquerdes en una opinió publicada que continua fent la pilota a la institució. Des de la crisi de l’elefant, el judici Nos i l’aparició d’una amant comissionista, que va portar a la dimissió de l’actual rei-emèrit, no en sabem res més. Més enllà del cotilleig benèvol del que fa o deixa de fer la reina.

Nosaltres no oblidem l’aparició a la televisió el 3-O del rei actual. Del seu discurs excloent i autoritari, de la seva manca d’empatia pels que havien patit l’1-O. Que tingui que anar a un restaurant particular a Girona per donar el premis Princesa d’Astúries, és un bo exemple de la seva popularitat avui a casa nostra. Mai tant ràpid un monarca havia aconseguit fer-se tant impopular a Catalunya!

Borbonejar, manipular la política en funció dels seus interessos particulars, te una llarga tradició en la monarquia borbònica. Per dos cops foren expulsats d’Espanya el 1871 i el 1931. Però de la ma d’un dictador, el més sagnant dels que hem tingut, varen tornar. Sense donar opció a la ciutadania sobre si desitjava la monarquia o una república, s’amagà sota les faldilles de la constitució. De puntetes, Urdangarín, va a la presó a la carta. De fet una nova cortina de fum per amagar els autèntics responsables.

La ciutat ha dit que no, visca la Girona pacífica i combativa!

Ara ja és un fet, la ciutat representada per la majoria dels seus representants considera que el títol de príncep o princesa de Girona no la representa! Es un sentiment majoritari que es correspon als canvis que han succeït a Girona i a Catalunya en les darrers anys.

Molts interessos s’hi oposaven, no ens enganyem, hi ha una part de la societat gironina que viu a redós del poder i la monarquia n’és un i no pas menyspreable. N’hi d’especialistes en nadar i guardar la roba, que en la intimitat van de catalanistes, fins i tot radicals, però es parteixen el cul per fer-se una foto amb el rei per que el negoci és el negoci. I els que volen quedar bé amb tothom i es mouen amb el vent canviat ara cap a un cantó, ara cap a l’altre.

L’ombra de la fundació, la que te nom de príncep, és allargada, per molt privada que sigui, i aquets dies s’ha mogut, alguns han aguantat més be que els altres la pressió, vam començar malament dos grups que sempre van a la grenya al Ple (CiU i PSC) ens sorprenien amb una moció tant alambicada en la seva redacció que no sabies si s’oposaven al títol o es felicitaven de la bona nova. La moció d’ICV-EUiA i CUP estava molt allunyada, clara i contundent.

Afortunadament ens ajuda a arribar a un acord un cert sentit del ridícul, de ser conscient que les gironines i els gironins no entendrien dues mocions i una confusió final. Redactarem una nova proposta amb dos parts, el PSC ens dona la sorpresa d’abstenir-se a la segona, la més clara, “ aquets títol no representa a la ciutat”, però l’acord estava fet i la votació fou clara. Bé està el que bé acaba.

Penso en totes les gironines i gironins que lluitaren contra la monarquia borbònica al llarg dels anys i ho exemplifico amb els germans Carles i Darius Rahola que mantingueren sempre la fidelitat pacífica però combativa per uns ideals, la seva Girona és la nostra Girona, aquella en la que “el poble és el que més ordena”.

Fòrum Impulsa, un balanç hipòcrita.

Avui surt als diaris que aquets Fòrum vol crear una xarxa social contra la crisi. Una proposta d’aquesta mena no pot deixar indiferent a ningú, cerquen  una resposta d’aquelles de si o si. Qui es pot oposar  a una iniciativa tant ben intencionada?

Un filòsof parlava fa poc de temps líquids, ara sembla que ens volen colar temps gasius. D’oblidar el que fa la ma Esquerra si la dreta porta una flor. No importa que l’altre porti l’espasa i causi dolor. Un gas anestèsic amb olor de bones intencions ens ha de portar a obrir-los els braços, quina bona pensada una xarxa contra la crisi, ningú abans hi havia pensat!

La radicalitat de la crisi, la dels responsables que constantment ens retallen drets, que nadant en l’abundància recomanen als altres la virtut de la pobresa, em fa a mi també radical. Ja no son temps de veure el got mig ple, d’acceptar les engrunes, per que és millor que res! Em nego a qualificar de bones intencions al que és solament hipocresia. Les empreses de l’IBEX 35 finançaran una xarxa contra la crisi que elles han ajudat a crear i estant mantenint? Si no els hi agrada hipocresia cerquin un sinònim.

Ni un mot de disculpa per les agressions als manifestants, ni un bri d’autocrítica al tancament i blindatge del Fòrum, però que gustosos els canapès i que fantàstics Plàcido Domingo i  Bàrbara Hendrix! Una bombolla del país de les fades rodejada per la crua realitat! Ho sento per em surt de dins, o son uns  hipòcrites  o uns papanates! I per cert, el Borbó, que es quedi a casa seva.