La ciutat ha dit que no, visca la Girona pacífica i combativa!

Ara ja és un fet, la ciutat representada per la majoria dels seus representants considera que el títol de príncep o princesa de Girona no la representa! Es un sentiment majoritari que es correspon als canvis que han succeït a Girona i a Catalunya en les darrers anys.

Molts interessos s’hi oposaven, no ens enganyem, hi ha una part de la societat gironina que viu a redós del poder i la monarquia n’és un i no pas menyspreable. N’hi d’especialistes en nadar i guardar la roba, que en la intimitat van de catalanistes, fins i tot radicals, però es parteixen el cul per fer-se una foto amb el rei per que el negoci és el negoci. I els que volen quedar bé amb tothom i es mouen amb el vent canviat ara cap a un cantó, ara cap a l’altre.

L’ombra de la fundació, la que te nom de príncep, és allargada, per molt privada que sigui, i aquets dies s’ha mogut, alguns han aguantat més be que els altres la pressió, vam començar malament dos grups que sempre van a la grenya al Ple (CiU i PSC) ens sorprenien amb una moció tant alambicada en la seva redacció que no sabies si s’oposaven al títol o es felicitaven de la bona nova. La moció d’ICV-EUiA i CUP estava molt allunyada, clara i contundent.

Afortunadament ens ajuda a arribar a un acord un cert sentit del ridícul, de ser conscient que les gironines i els gironins no entendrien dues mocions i una confusió final. Redactarem una nova proposta amb dos parts, el PSC ens dona la sorpresa d’abstenir-se a la segona, la més clara, “ aquets títol no representa a la ciutat”, però l’acord estava fet i la votació fou clara. Bé està el que bé acaba.

Penso en totes les gironines i gironins que lluitaren contra la monarquia borbònica al llarg dels anys i ho exemplifico amb els germans Carles i Darius Rahola que mantingueren sempre la fidelitat pacífica però combativa per uns ideals, la seva Girona és la nostra Girona, aquella en la que “el poble és el que més ordena”.