Podemos i IU podran formar govern amb el PSOE?

L’acord electoral de Podemos amb IU ha aixecat moltes expectatives, es indubtable que és un gran avenç per a crear una esquerra capaç de disputar al PSOE l’hegemonia a Espanya, però tindrà per a Catalunya uns efectes més aviat limitats. I serà així, perquè la disputa del espai de l’esquerra a Espanya situarà al PSOE, en la defensa del sistema, al costat del PP i de Ciudadanos i, més encara, en tot allò que tingui a veure amb l'autodeterminació de Catalunya. Bones noticies i males noticies.

Aquests mesos he pogut constatar en la pràctica la coincidència entre ERC, Podemos i les seves confluències, però curiosament quan més coincidíem més s’allunyava el PSOE d’ambdós. Les noves eleccions en son conseqüència, cap pacte amb Podemos i amb els republicans separatistes!

Té lògica electoralista que ara en Comú Podem digui que el referèndum està més a prop que mai, però no ho està més que fa sis mesos, sinó és que està més lluny. La legítima eufòria de disputar al PSOE la preeminència, es un vell somni dels que hem estat anys i panys a la seva esquerra, ningunejats un cop i altre per una llei electoral perversa i unes aliances excloents. Ara bé, arribar a vuitanta diputats sobre 350 tindrà, si s'aconsegueix, un gran mèrit, però no permetrà cap aliança de govern i sense ella cap promesa d’autodeterminació per a Catalunya serà real.

Com a mostra un botó, la negativa del PSOE a un pacte a tot l’estat per a fer coalició al Senat i desbancar a PP i Ciudadanos de la majoria en aquesta cambra. Aquest fet explica més que mil arguments el que vol el PSOE i el que no vol de cap manera. I de cap manera vol restar supeditat a una altra força a la seva esquerra i conseqüentment acceptar un nou model territorial que perjudicaria als barons més arrelats, fa anys i panys.

Europees (2): Espanya, canvis i incerteses.

Primera constatació, el bipartidisme ha quedat tocat però no enfonsat. Baixa del 80% del total de vots a menys del 50%! Es cert, molt tocat, però encara te recorregut amb un sistema electoral, l’estatal, que no és ni de lluny tant proporcional com el de la circumscripció europea. No es pot descartar el govern de coalició. Tot i que noquejat, gairebé grogui, el Partit Popular vol passar pàgina el més ràpidament possible i anar a lo seu, desmantellar el sistema democràtic tot el que sigui necessari per aconseguir romandre al poder sol o acompanyat.

El PSOE! Qui l’ha vist i qui el veu ara! Massa a prop del poder, massa amiguisme i corrupció, solament es manté on encara governa, Andalusia i Astúries, i on ha governat pràcticament sempre, Extremadura, però convertit en una ombra d’una ombra. No ha funcionat l’amnèsia habitual de perdonar-li tot el mal que fa en el govern prometent a l’oposició que ara sí, ara ho farà bé! Ha abusat de la cançó i ara poca gent li compra. Molt tard, pot ser massa tard per a canviar.

IU i Podemos, dos cares de la mateixa alternativa plural, que no se’n adonen? Espero que si! El canvi a Espanya els necessita junts, si volen junts i no barrejats, però presentant-se com un front i aplegant a totes les altres forces, com Compromís, EQUO...que volen un altre sistema polític i econòmic.

Molt important, que el recolzament en el Congrés al dret a decidir no els hagi passat factura a IU i que Podemos, en boca del seu líder, reconegui aquest dret als catalans, trenca el principi que atacar el catalanisme dona vots a Espanya, esperem que sigui el principi d’un camí, que pot ser arriba massa tard, però encara estem a temps d’una bona relació d’igual a igual, d’estat a estat.

La casta, els poderosos, deuen estar preocupats, no serà fàcil bastir l’alternativa política a Espanya, amb tots aquests en contra, però s’obre un camí que semblava tancat. Espero que IU estigui a l’alçada i Pablo Iglesias, amb tot el bo i el dolent de dirigir un moviment ara molt personalitzat, faci el que diu i realment digui el que pensa.