Primera
constatació, el bipartidisme ha quedat tocat però no enfonsat. Baixa del 80%
del total de vots a menys del 50%! Es cert, molt tocat, però encara te
recorregut amb un sistema electoral, l’estatal, que no és ni de lluny tant
proporcional com el de la circumscripció europea. No es pot descartar el govern
de coalició. Tot i que noquejat, gairebé grogui, el Partit Popular vol passar
pàgina el més ràpidament possible i anar a lo seu, desmantellar el sistema
democràtic tot el que sigui necessari per aconseguir romandre al poder sol o
acompanyat.
El PSOE!
Qui l’ha vist i qui el veu ara! Massa a prop del poder, massa amiguisme i
corrupció, solament es manté on encara governa, Andalusia i Astúries, i on ha
governat pràcticament sempre, Extremadura, però convertit en una ombra d’una
ombra. No ha funcionat l’amnèsia habitual de perdonar-li tot el mal que fa en
el govern prometent a l’oposició que ara sí, ara ho farà bé! Ha abusat de la cançó
i ara poca gent li compra. Molt tard, pot ser massa tard per a canviar.
IU i
Podemos, dos cares de la mateixa alternativa plural, que no se’n adonen? Espero
que si! El canvi a Espanya els necessita junts, si volen junts i no barrejats,
però presentant-se com un front i aplegant a totes les altres forces, com
Compromís, EQUO...que volen un altre sistema polític i econòmic.
Molt
important, que el recolzament en el Congrés al dret a decidir no els hagi
passat factura a IU i que Podemos, en boca del seu líder, reconegui aquest dret
als catalans, trenca el principi que atacar el catalanisme dona vots a Espanya,
esperem que sigui el principi d’un camí, que pot ser arriba massa tard, però
encara estem a temps d’una bona relació d’igual a igual, d’estat a estat.
La casta,
els poderosos, deuen estar preocupats, no serà fàcil bastir l’alternativa
política a Espanya, amb tots aquests en contra, però s’obre un camí que
semblava tancat. Espero que IU estigui a l’alçada i Pablo Iglesias, amb tot el
bo i el dolent de dirigir un moviment ara molt personalitzat, faci el que diu i
realment digui el que pensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada