L’acord electoral de Podemos amb IU ha aixecat moltes expectatives, es indubtable que és un gran avenç
per a crear una esquerra capaç de disputar al PSOE l’hegemonia a Espanya, però
tindrà per a Catalunya uns efectes més aviat limitats. I serà així, perquè la disputa del espai
de l’esquerra a Espanya situarà al PSOE, en la defensa del sistema, al costat del PP i de Ciudadanos i, més encara, en tot allò que tingui a veure amb l'autodeterminació de Catalunya. Bones
noticies i males noticies.
Aquests mesos he pogut constatar en la pràctica la coincidència entre ERC, Podemos i
les seves confluències, però curiosament quan més coincidíem més s’allunyava el
PSOE d’ambdós. Les noves eleccions en son conseqüència, cap pacte amb Podemos i amb els republicans separatistes!
Té lògica electoralista
que ara en Comú Podem digui que el referèndum està més a prop que mai, però no
ho està més que fa sis mesos, sinó és que està més lluny. La legítima eufòria
de disputar al PSOE la preeminència, es un vell somni dels que hem estat anys i
panys a la seva esquerra, ningunejats un cop i altre per una llei electoral
perversa i unes aliances excloents. Ara bé, arribar a vuitanta diputats sobre
350 tindrà, si s'aconsegueix, un gran mèrit, però no permetrà cap aliança de govern i sense ella
cap promesa d’autodeterminació per a Catalunya serà real.
Com a
mostra un botó, la negativa del PSOE a un pacte a tot l’estat per a fer
coalició al Senat i desbancar a PP i Ciudadanos de la majoria en aquesta cambra.
Aquest fet explica més que mil arguments el que vol el PSOE i el que no vol de
cap manera. I de cap manera vol restar supeditat a una altra força a la seva
esquerra i conseqüentment acceptar un nou model territorial que perjudicaria
als barons més arrelats, fa anys i panys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada