Pere Tubert i MIFAS. Un adéu que és una denúncia.

El dijous 5 de desembre Pere Tubert va enunciar que l’1 de gener ja no serà president de MIFAS, abandona un any i mig abans que se li acabi el mandat i no ho fa per motius de salut, feina o família, ho fa per motius polítics. Per cansament, amb una política que està duent al país al més gran retrocés, per sobtat i en pocs anys, en tots els àmbits de la política social.

Des de l’estat no se’n amaguen de que per a ells la política social és una càrrega de la que s’han de desfer els governs, son ocupacions per a les esglésies i la beneficència, són qui se’n ha d’ocupar, el desmantellament de l’educació pública, la privatització de la salut i el retorn a les famílies i entitats dels serveis socials.

Desgraciadament a Catalunya no es segueix un camí diferent en el que tant confortable s’hi trobava el conseller Mena, si aquell que volia desmantellar el PIRMI i que els joves anessin a servir cafès a Londres. El camí cap a un nou estat, el desmantella abans d’aconseguir-lo lliure.

En aquets foc creuat s’ha trobat MIFAS, perdent subvencions i programes que varen permetre treballar més de quatre-centes persones, essent un model a tot l’Estat i a Europa. El pitjor ha estat el foc amic, el d’un ajuntament que sempre havia estat al seu costat, la pèrdua del contracte de gestió de les zones blaves, per una barreja d’ignorància i deixadesa, ha estat la gota que ha fet vessar el got de la paciència de l’amic Pere.

MIFAS i Pere Tubert sempre aniran junts en la meva memòria, enyorant una època en la que creiem que es podien fer polítiques socials a Girona i a  Catalunya i no beneficència. Volem un estat català, però el volem social, volem arribar a Itàca, sí,  però quan el poeta parlava de lleugers d’equipatge, no volia dir que ens robessin els mínims de justícia que teníem abans de fer la travessia.

El Ple del dilluns, intens, a l’espera de l’extraordinari de final de mes.

El Ple del 9 de setembre ha de donar pas a un altre, clau, en el que de forma extraordinària a final de mes tractarem a fons el futur de Sant Narcís i la zona zero. Però tindrem el dilluns un pròleg, l’aprovació del plec de clàusules per fer obres a Bisbe Sivilla i la plaça Montserrat. La manca de confiança d’alguns sectors veïnals no pot retardar més unes obres necessàries. En parlarem, hi treballarem a fons en el Ple extraordinari però les obres, com vol la gran majoria, han de començar.

Un altre plat serà de nou tres modificacions del Pla General, i en van... i un cop més sense raonament i estudis clars com a resposta a les demandes de sectors econòmics, en aquest cas comercials. No hi podem estar d’acord ni per la forma ni pels fons. Hem de protegir el petit comerç i equilibrar-lo amb el mitjà i el gran. Sense un bon estudi d’impacte és senzillament especulació i que el gran es mengi al petit.

Subvencionarem també a MIFAS, el que se’ls hi ha tret amb una ma, el contracte de zones blaves, els hi retornarem amb l’altre. No ens agraden les subvencions, es millor pescar que rebre el peix. Proposarem que més enllà d’aquesta urgència per salvar l’entitat, explorem fins al final noves formes de contractació i espais i sectors on preferentment o de forma exclusiva puguin treballar les empreses d’inserció.

A hores d’ara el govern no te majoria per aprovar la compra del fons d’art Santos Torroella, li hem explicat que no és el moment, amb un sostre d’inversions de sis milions a l’any no podem hipotecar la meitat dels propers quatre anys amb la compra del fons i la rehabilitació de la casa Pastors. Si ho mantenen hi votarem en contra.

Bé hi hauran algunes mocions, com sempre, però el més important ací ho teniu. 

Mifas perd, però la ciutat no hi guanya!

Si es confirma el que la valoració de les pliques, que es van obrir el dimarts, apuntava, Mifas perdrà a favor de Setex Aparki SA la concessió de la gestió de les zones blaves i verdes de la ciutat. Un daltabaix per a l’entitat social de la que depenen més de 330 treballadors, una entitat que ha gestionat correctament aquests darrers 10 anys la concessió i que ha fet importants inversions per a mantenir-la.

Si l’únic criteri és l’econòmic malauradament el resultat és clar. Però em pregunto, com molts, l’únic criteri ha de ser aquest?  Uns majors ingressos per a  l’Ajuntament? Ja ho comentàvem, com altres grups, al govern de la ciutat, que ens preocupava la deriva en els contractes  i concessions municipals cap a un criteri més que econòmic, economicista. La voluntat sovint exagerada de desmarcar-se de l’anterior govern pot portar a errors, com, al meu parer, és en aquest cas.

En un moment econòmic tant difícil com el que estem travessant, la proximitat, el valor social i l’esforç tecnològic no han de tenir tant valor o més que l’econòmic? Molts pensem que ha de tenir més importància aquests valors afegits.

Mifas porta 34 anys fent una gran tasca social, sovint omplint els buits que les administracions no son capaces d’assumir. Ha patit fortes retallades en subvencions i programes aquets darrers anys, un cop com aquest, la pèrdua de la concessió de les zones blaves i verdes de la ciutat de Girona, pot ser dramàtic per a l’entitat i per als serveis socials que proporciona. Es de justícia revisar el procés i cal fer-ho!