El dijous 5
de desembre Pere Tubert va enunciar que l’1 de gener ja no serà president de
MIFAS, abandona un any i mig abans que se li acabi el mandat i no ho fa per
motius de salut, feina o família, ho fa per motius polítics. Per cansament, amb
una política que està duent al país al més gran retrocés, per sobtat i en pocs
anys, en tots els àmbits de la política social.
Des de l’estat
no se’n amaguen de que per a ells la política social és una càrrega de la que s’han
de desfer els governs, son ocupacions per a les esglésies i la beneficència,
són qui se’n ha d’ocupar, el desmantellament de l’educació pública, la
privatització de la salut i el retorn a les famílies i entitats dels serveis
socials.
Desgraciadament
a Catalunya no es segueix un camí diferent en el que tant confortable s’hi trobava
el conseller Mena, si aquell que volia desmantellar el PIRMI i que els joves
anessin a servir cafès a Londres. El camí cap a un nou estat, el desmantella
abans d’aconseguir-lo lliure.
En aquets
foc creuat s’ha trobat MIFAS, perdent subvencions i programes que varen permetre
treballar més de quatre-centes persones, essent un model a tot l’Estat i a
Europa. El pitjor ha estat el foc amic, el d’un ajuntament que sempre havia
estat al seu costat, la pèrdua del contracte de gestió de les zones blaves, per
una barreja d’ignorància i deixadesa, ha estat la gota que ha fet vessar el got
de la paciència de l’amic Pere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada