Immers en el debat educatiu

Aquest mes em trobo immers en el debat de les recomanacions escrites que ha de fer la comissió d’educació del Congrés per a un pacte d’estat: social, polític i territorial per a l’educació. L’escola catalana ha estat sotmesa a l’agressivitat política i mediàtica del nacionalisme espanyol que de la forma més grollera i partidista no han dubtat en divulgar mentides, manipular arguments i convertir els centres i els ensenyants en diana de les seves obsessions. Continuaré lluitant per a reduir danys i per a fer valdre la feina feta per la comunitat educativa catalana.

No m’importen les hores esmerçades en un treball llarg i dur de comissió, m’importa que l’educació, un pilar per a la convivència i la llibertat, no continuï malmenada. Es cert que ens urgeix que el govern de la Generalitat prengui les rendes i en el mon educatiu tinguem el lideratge necessari. Per a defensar i per a avançar en un model d’èxit i compartit per la gran majoria, cal govern i comunitat.

La defensa de l’escola catalana, com a concepte, entesa globalment, no treu la necessitat d’assumir que té molts reptes i moltes necessitats de millora. Des de la reversió de les retallades produïdes en la darrera dècada –tant les pressupostàries com les ideològiques- fins a la incentivació del processos d’innovació. Des d’un replantejament de l’accés a la funció docents fins l’exigència d’un compliment rigorós de servei públic per a tots els centres, sigui quina sigui la seva titularitat.

Haurem d’emprar molts esforços, malauradament, per a respondre dels atacs de fora, que continuaran. Però la millor defensa és la millora. Renovar un consens social i professional que ha de tenir el seu marc en un renovat Pacte Nacional per l’educació, és imprescindible. Lluitaré per que el que es faci a Madrid no sigui un fre, però la millor defensa serà la iniciativa que des de Catalunya es tingui.

Per a consolidar el bé comú que, per damunt de tot, és l’educació. L’educació com a servei públic indispensable per a la nostra cohesió social i nacional. Des del Congrés estant aquests son les deures que m'he posat, sabent que seran uns deures compartits, que tindran com a protagonista la comunitat educativa catalana aquest 2018!

Bones fires de Sant Narcís!

El pregó marca el començament de les nostres fires i aquest any en vam gaudir com poques vegades, que magnífic fou el maridatge d’Astrid 21 i la coral Geriona, les paraules netes i sentides d’un representant de l’associació i les veus clares i dolces de la coral, sentiment a flor de pell que ens van fer sortir de dins el millor que tenim. Feliç Sant Narcís 2014, sense comunitat no som lliures.

Avui, dia del patró, no aniré a la missa, no ho he fet mai coma regidor, per que crec en la laïcitat de les institucions i per respecte als catòlics i no pas per indiferència. No crec en la hipocresia i penso que la gent creient entendrà perfectament els meus sentiments. Aniré a la inauguració de l’exposició, a les 12,30 en el museu d’història de la ciutat, de Girona a l’edat moderna, molt interesant, la recomano, conèixer més bé la nostra història fa que ens coneguem més bé nosaltres mateixos.

I caminarem per les diferents activitats amb ulls de nen, per que hi ha moments en que cal endreçar els problemes i fer aflorar la recerca de la felicitat que és en definitiva el que ens mou i commou. Es de reconèixer que un cop el govern va abandonar la peregrina idea de reduir les fires a un cap de setmana, s’ha esforçat en millorar i estendre les fires i aquest any tenim una programació intensa i extensa.

Un cop acabin tornarem a la vida quotidiana i no cal dir que la tenim intensa el cap de setmana següent , el diumenge és 9N, sigui quin sigui el darrer entrebanc que el govern de Madrid ens posi espero que tots sabrem estar a l’alçada. 

Avui, 14 de juny, totes i tots som escola!

La mobilització de Somescola avui portarà a que Barcelona s’ompli d’una marea popular per defensar l’escola catalana i el dret a decidir el model educatiu. “Per un país de tots, decidim escola catalana”, un lema, que encapçalarà la marxa que sortirà del Passeig de sant Joan amb la Gran Via, a la plaça Tetuan, i acabarà al passeig Lluís Companys, davant el Parc de la Ciutadella.

S’han aplegat 44 entitats a la convocatòria i una multitud de suports de tota mena ha anat rebent fins al dia d’avui. L’escola és un element central de la cohesió social i la llengua un patrimoni comú, una eina vehicular per l’entesa de les persones.

El que es vol es mantenir un model, vigent, d’escola catalana, que la darrera decisió del tribunal superior de justícia de Catalunya posa en perill. Un model que amb tots el entrebancs i sovint amb unes administracions més que tèbies amb els recursos, sempre ha tingui en les escoles, en les comunitats escolars, els que millor l’han defensat.

Som conscients de la voluntat manifesta del govern del partit popular de destruir el que ha estat la columna vertebral de la catalanitat, l’escola en català. Sabem de l’obsessió del ministre Wert pel tema, una obsessió ideològica que no te res de pedagògica. Però en el moments difícils és quan la nostra comunitat escolar, el nostre país, sap defensar-se i avançar. Avui totes i tots som escola!

Sant Daniel, més que una vall, una comunitat, un poble!

Escric en plena festa major de Sant Daniel, poble annexionat a Girona ara fa 50 anys. Un poble a l’entorn d’un monestir i no un de qualsevol, mil anys gairebé ininterromputs les monges de l’ordre de Sant Benet n’han estat mestres i treballadores. N’han tingut cura i han estat i son símbol tossut d’un passat que es fa present.

Els primers quinze dies de setembre unes hores a les tardes es podrà visitar l’exposició que rememora aquesta agregació forçosa a Girona, juntament amb santa Eugènia i Palau-Sacosta.  El claustre és un excel·lent marc per a una exposició austera, digna i ben pensada. Es un primer pas que amb col·laboració amb l’Ajuntament ens permetrà preservar la memòria i treballar per al futur.

El divendres passat en la inauguració es van dir paraules assenyades, el president de l’associació de veïns, l’alcalde i la priora van estar encertats i  vam escoltar una conferència amena i ben construïda que ens va adreçar el doctor Marc Sureda. Un bon començament de Festa major, caldrà que compromisos  que se moment son paraules es concretin en projectes i que aquets es realitzin en un temps raonable.

Ahir s’inaugurava la festa amb un pregó de la Priora Maria Assumpció, escrit i declamat amb el cor, hereva del passat de la comunitat benedictina i oberta al futur. Veu de dona, pensament i acció, que ha portat a obrir de bat a bat el monestir. Un poble amb un monestir, un monestir amb un poble, Sant Daniel. Una frase que va dir, que comparteixo.

Ha plogut molt, moltes coses han canviat, però afortunadament altres resten en peus, el monestir, i d’altres esperem puguin desaparèixer, la variant. Diuen que no hi ha res que mil anys duri, bé, en el primer cas s’equivoquen.