De París a Sils!

Em van convidar dijous passat a l’institut de Sils a fer una conferencia a alumnes, mares i pares, que culminava un projecte a tercer d’ESO anomenat “Robespierre”, que lligava la revolució nord-americana i francesa amb el drets humans avui. Un treball transversal, actiu, que ensenya a aprendre i fa de l’alumne part activa de la seva educació.

Alumnes disfressats de personatges d’aquestes revolucions explicaven dades referents a l’època i la translació als actuals drets humans, tot un munt de Washingtons, Jeffersons, Dantons, Robespierres i un nombre no pas petit de Maries Antonietes em varen cridar l’atenció, també una Olímpia de Gouges i un Simón Bolívar...acabada l’actuació, ompliren els saló d’actes de l’ajuntament on a les vuit en punt vaig començar la conferència sota el títol “ De París a Sils”. Mitja hora de dissertació i mitja més de preguntes i respostes. Un plaer.

Alguns alumnes eren fills d’alumnes que fa anys havia tingut, encara no em ser acostumar! I bona part de les professores i professors antic companys, més joves, també em costa d’acostumar-m’hi. Passen els anys sense que te n’adonis. I a l’ensenyament, sempre ells tant joves, encara et costa més.

Sempre he pensat que en les escoles i instituts públics et trobes el millor d’una societat que plena de nafres vol continuar prosperant, la història et permet tenir referents, t’ajuda a la reflexió i afina els teus anàlisis. La reflexió és imprescindible per a l’acció, per a que tingui sentit i sigui agent de canvi. Reflexionar amb veu alta amb més d’un centenar de persones de totes les edats, però on la joventut marcava un fil d’unió i d’esperança, et omple d’energia. Felicitats a pares, mares alumnes i professorat.

L’informe del defensor, l’estat dels drets humans a la ciutat.

Ahir el defensor de la ciutadania va presentar el seu informe, documentat i apassionat, com és el seu caràcter. Pesava un xic els incidents amb la PAH que van enterbolir un mandat del tot irreprotxable. Vam parlar de drets humans a la ciutat i de com aquests es vulneren en el marc d’una crisi econòmica que ha esdevingut social.

La institució del defensor promou, com idea la justícia, que es reconegui i es doni a cadascú el que li pertoca com a ciutadà, com a membre de la nostra comunitat. Però, el dret te diferents dimensions, molts matisos i molts colors, i té efectes diversos segons s’interpreti i s’apliqui la llei o l’ordenança que el fonamenta; per això cal cercar la justícia en tots els actes de l’administració i en totes les normes que emet.

Hi ha diverses formes de cercar la justícia, i crec que la via de les institucions defensores de greuges o ombudsman és la més propera a la ciutadania, la més àgil i la menys costosa; però també la menys executiva.

Aquesta manca d’executivitat és el repte del dia a dia i no es gens fàcil en moments de crisi social amb tot el patiment que comporta per a moltes persones. Les decisions del defensor han de ser plenament¡t convincents per a tothom perquè així s’acceptin i acompleixen. En aquest sentit vaig proposar revisar el fet que el defensor presideixi taules, com les del habitatge, on hi ha el perill de ser jutge i part, allunyant-se del sentit que te la figura com a mediador.

Li agreixo la seva dedicació i la del seu equip, la Carina i la Montse, hem pres nota dels sentiments i els greuges de les persones que habiten Girona, en serem conseqüents.