De París a Sils!

Em van convidar dijous passat a l’institut de Sils a fer una conferencia a alumnes, mares i pares, que culminava un projecte a tercer d’ESO anomenat “Robespierre”, que lligava la revolució nord-americana i francesa amb el drets humans avui. Un treball transversal, actiu, que ensenya a aprendre i fa de l’alumne part activa de la seva educació.

Alumnes disfressats de personatges d’aquestes revolucions explicaven dades referents a l’època i la translació als actuals drets humans, tot un munt de Washingtons, Jeffersons, Dantons, Robespierres i un nombre no pas petit de Maries Antonietes em varen cridar l’atenció, també una Olímpia de Gouges i un Simón Bolívar...acabada l’actuació, ompliren els saló d’actes de l’ajuntament on a les vuit en punt vaig començar la conferència sota el títol “ De París a Sils”. Mitja hora de dissertació i mitja més de preguntes i respostes. Un plaer.

Alguns alumnes eren fills d’alumnes que fa anys havia tingut, encara no em ser acostumar! I bona part de les professores i professors antic companys, més joves, també em costa d’acostumar-m’hi. Passen els anys sense que te n’adonis. I a l’ensenyament, sempre ells tant joves, encara et costa més.

Sempre he pensat que en les escoles i instituts públics et trobes el millor d’una societat que plena de nafres vol continuar prosperant, la història et permet tenir referents, t’ajuda a la reflexió i afina els teus anàlisis. La reflexió és imprescindible per a l’acció, per a que tingui sentit i sigui agent de canvi. Reflexionar amb veu alta amb més d’un centenar de persones de totes les edats, però on la joventut marcava un fil d’unió i d’esperança, et omple d’energia. Felicitats a pares, mares alumnes i professorat.