L’informe del defensor, l’estat dels drets humans a la ciutat.

Ahir el defensor de la ciutadania va presentar el seu informe, documentat i apassionat, com és el seu caràcter. Pesava un xic els incidents amb la PAH que van enterbolir un mandat del tot irreprotxable. Vam parlar de drets humans a la ciutat i de com aquests es vulneren en el marc d’una crisi econòmica que ha esdevingut social.

La institució del defensor promou, com idea la justícia, que es reconegui i es doni a cadascú el que li pertoca com a ciutadà, com a membre de la nostra comunitat. Però, el dret te diferents dimensions, molts matisos i molts colors, i té efectes diversos segons s’interpreti i s’apliqui la llei o l’ordenança que el fonamenta; per això cal cercar la justícia en tots els actes de l’administració i en totes les normes que emet.

Hi ha diverses formes de cercar la justícia, i crec que la via de les institucions defensores de greuges o ombudsman és la més propera a la ciutadania, la més àgil i la menys costosa; però també la menys executiva.

Aquesta manca d’executivitat és el repte del dia a dia i no es gens fàcil en moments de crisi social amb tot el patiment que comporta per a moltes persones. Les decisions del defensor han de ser plenament¡t convincents per a tothom perquè així s’acceptin i acompleixen. En aquest sentit vaig proposar revisar el fet que el defensor presideixi taules, com les del habitatge, on hi ha el perill de ser jutge i part, allunyant-se del sentit que te la figura com a mediador.

Li agreixo la seva dedicació i la del seu equip, la Carina i la Montse, hem pres nota dels sentiments i els greuges de les persones que habiten Girona, en serem conseqüents.