Una reunió amb electors

Aquest divendres he fet un berenar-sopar a Figueres molt particular, es tracta d’un grup de ciutadans i ciutadanes que m’havia votat, a la llista que formava part i especialment per la meva presència, que tenien curiositat de mantenir una conversa oberta per posar en comú les seves opinions i els meus punts de vista. Mitjançant les xarxes i un bon amic es van posar en contacte amb mi i ha estat una experiència molt interessant .

La majoria no els coneixia, amb d'altres m'unien vells combats, però no ha costat gens crear un ambient favorable al diàleg, he escoltat molt, he parlat també, i m’ha estat especialment útil per a entendre més els sentit que he de tenir com a representant de la ciutadania. Un diputat es deu als seus electors, necessita d’un vincle que s’ha d’expressar de formes múltiples.

La meva experiència com a regidor ha estat molt útil, però la distància entre electe i elector és molt propera. Et paren pel carrer, et venen a veure al despatx, participes en actes programats per entitats... Si tens empatia la distància pot ser mínima i el contacte molt proper. Em preocupava i em preocupa l’exercici de la representació en un lloc tant allunyat com el Congrés de Diputats.

D’ací l’aspecte positiu de la reunió. Encara no he promès el càrrec, fins al 13, d’aquest mes doncs, no soc més que diputat electe, però sento que aquest és el camí. Tinc ja diferents reunions programades amb gent diversa que em vol fer arribar peticions i suggeriments. No se quan temps estaré en aquest lloc, però no tinc cap dubte que sense relació amb la gent no hi ha representació veritable.

I si el 9N no ens deixen votar?

I si el 9N no ens deixen votar? Aquesta és la pregunta que molts es fan després de la diada. Però, està ben formulada la pregunta? Hi ha una premissa que cal aclarir, els dos partits del status quo, PP-PSOE, no ens volen deixar votar, per tant ara i ací no ens ho permetran. La pregunta correcta, al meu parer, és fins on arribaran per a impedir-ho?

I de nou els que creuen que una senzilla prohibició, ni que sigui del mes alt tribunal farà que la gent atemorida es conformi i plegui les banderes s'equivoquen. Com a molt, diuen, hi haurà una gran frustració, que recaurà paradoxalment no amb els causants de la prohibició sinó en els que han encapçalat el procés. Si més no, curiós. De nou confonen els seus desitjos amb un realitat que l'11S passat es desfermava amb contundència.

Creuen també que els polítics que hem estat pel dret a decidir ens dividirem, uns s’arrugaran, diuen,  i els altres, eixelebrats, seran carn de marginalitat, uns i altres decebran i facilitaran el pas a la gent d’ordre!

És subestima el pes de la ciutadania, mobilitzada i amatent des de fa més de tres anys, sobre els que fem política. Qui els decebi no podrà representar ni a la seva comunitat d’escala! Per tant el 9N, els polítics i especialment els electes hem d’estar a primera fila, fruit d’un acord unitari, com a mínim del mateix abast que hem aconseguit fins ara.

Les accions han de recaure sobre les nostres esquenes i la ciutadania s’ha de sentir orgullosa del que fem. Aquesta és la millor vacuna contra la decepció que alguns interessats pronosticant i el camí cap al reconeixement de la nostra plena sobirania. El camí poc és fàcil, molts ja ho sabíem, però és irreversible amb unitat i fermesa.

Qui no ens representa, la monarquia, no és benvinguda a la ciutat.

El dijous 26 a les vuit serem molts els que diem que no volem monarquia, els que creiem que la presencia de “Felipe VI” no es grata en una ciutat que a través del Ple, un cop i un altre, s’ha manifestat republicana. No hi serem però tots els que estem, es a dir, i mancaran alguns que en el ple de forma clara i fins i tot, sí es veritat! ambigua,  diuen que la monarquia no els representa.

Els que hem seguiu en les meves opinions sabeu que la unitat i ampliar-la en temes importants forma part del meu discurs, de la meva manera de pensar. Te un risc, cert, que s’emmascari en alguna resolució no tant l’ambigüitat, explicable, sinó la incoherència, al  meu parer, condemnable.

I, al meu parer, és incoherent, la presència en el Fòrum impulsa de l’alcalde i els regidors que afirmaren que el títol de príncep o princesa de Girona no representa la ciutat. Per que si es així, qui representa la ciutat, els electes municipals, no poden fer als honors als qui la ciutat diu que no els representa, el rei i els seus successors.

El pactisme que ens caracteritza com a poble, el seny que tenim al analitzar els problemes i cercar la millor solució, no pot ser una cortina de fum que emmascari l’oportunisme i el anar  fent. L’autoritat que tenim els electes emana de la ciutadania i la confiança és la eina bàsica. La millor manera de malmenar la confiança és la incoherència en una moments que estem molt a prop de la jornada en la que volem decidir el nostre futur.