Aquest divendres
he fet un berenar-sopar a Figueres molt particular, es tracta d’un grup de
ciutadans i ciutadanes que m’havia votat, a la llista que formava part i especialment per la
meva presència, que tenien curiositat de mantenir una conversa oberta per posar
en comú les seves opinions i els meus punts de vista. Mitjançant les xarxes i un bon amic es
van posar en contacte amb mi i ha estat una experiència molt interessant .
La majoria
no els coneixia, amb d'altres m'unien vells combats, però no ha costat gens crear un ambient favorable al diàleg, he
escoltat molt, he parlat també, i m’ha estat especialment útil per a entendre més els sentit que
he de tenir com a representant de la ciutadania. Un diputat es deu als seus electors, necessita
d’un vincle que s’ha d’expressar de formes múltiples.
La meva
experiència com a regidor ha estat molt útil, però la distància entre electe i
elector és molt propera. Et paren pel carrer, et venen a veure al despatx,
participes en actes programats per entitats... Si tens empatia la distància
pot ser mínima i el contacte molt proper. Em preocupava i em preocupa l’exercici
de la representació en un lloc tant allunyat com el Congrés de Diputats.
D’ací l’aspecte
positiu de la reunió. Encara no he promès el càrrec, fins al 13, d’aquest mes doncs,
no soc més que diputat electe, però sento que aquest és el camí. Tinc ja diferents
reunions programades amb gent diversa que em vol fer arribar peticions i suggeriments.
No se quan temps estaré en aquest lloc, però no tinc cap dubte que sense relació
amb la gent no hi ha representació veritable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada