En temps d’incerteses, decisions valentes. Junts podrem?

Hi han períodes històrics on el temps es fa molt llarg, es a dir els esdeveniments que poden posar en qüestió l’hegemonia dominant son escassos i integrables pel sistema, n’hi ha d’altres en que poden succeir moltes coses en poc temps i els canvis es poden desencadenar amb gran rapidesa. Soc d’una generació que ha viscut la fi d’un temps llarg, el franquisme i del curt que el va succeir, el que anomenem transició.

Després he viscut el període constitucional obert el 1978, llarg, fins ara, on de nou el temps ens pot portar amb rapidesa a nous canvis en un sentit o altre. I aquest sentit canviant és el que ens porta a reflexionar sobre el temps, si tenim temps per que l’esquerra transformadora, plural, es pugui guarir les ferides, tancar-les i obrir processos de confiança com per que unides puguin influir de manera decisiva en el desenvolupament de la nostra societat, en aquest temps, curt, que ens ha tocat viure.

Els canvis fan por, no solament als que ho poden perdre tot, d’ací la histèria dels governants, sinó també els que poden perdre un xic. Ens fa por equivocar-nos i la temptació de deixar la iniciativa als altres, tot preservant la nostra coherència al no tenir que confrontar-la a la dura realitat, és una evidència que pot generar seguretat. Ho visc en el meu partit i ho observo en altres propers.

D’aquesta crisi està sortint guanyadora la dreta, de moment, però espero que, com res està escrit, sia possible canviar el rumb. No serà pas fàcil. Per donar aquest tomb ens cal coratge i unitat.  Però hi ha qui diu que no tots els que vulguin hi han de ser. Ara bé, un agrupament de l’esquerra transformadora serà més forta sense ICV i EUiA, jo no ho crec. Però hi ha gent que creu que ara no toca que hem de fer més autocrítica, molta més, que els dirigents actuals han de desaparèixer...però realment aquest és el problema? I la solució es tant senzilla? Ho dubto també.

Si no caminem junts no superarem les contradiccions que portem del passat i ens tenallen en el present. Nous mètodes, més democràtics, nous lideratges, sortits del comú acord, no per tenir regidors o parlamentaris, per separat tots ja els tenim i els continuarem tenint, a l'oposició. Junts, per governar i canviar les coses!

25 anys del Banc d’Aliments. Ara més que mai cal lluitar per que a Girona no es passi gana!

Font: el Punt - Avui

Precisament en un moment en què el Banc dels Aliments, com moltes altres entitats socials, té més peticions d'ajuda de les que pot assumir, és quan més necessari es fa l’aportació pública i convertir en prioritària la lluita contra la pobresa extrema i la seva manifestació més punyent, la gana.

Són 325 entitats socials a tot Catalunya les que s'encarreguen de fer arribar als beneficiaris els excedents d'empreses agroalimentàries, els productes encara comestibles que els supermercats no poden posar a la venda i el menjar recollit a través de campanyes. “El menjar no es llença” és un lema més vigent que mai en uns temps de crisi en què el 20% dels catalans viuen en situació de pobresa.

Tinc un gran record dels responsables del banc d’aliments de Girona. Van ser claus, juntament amb Càrites i Creu Roja en la creació del Centre de Distribució d’Aliments de Girona, iniciativa pionera a les nostres comarques i a Catalunya en la que em vaig implicar a fons. I que ara és una peça clau en la lluita contra la fam a la nostra ciutat, projecte que es fa amb discreció i amb dignitat.

Cal continuar en aquesta línia on el poder públic no fa deixadesa de la seva responsabilitat sinó que, frec a frec amb les entitats, dissenya i persevera en un model d’acció social contra l’exclusió.

Gràcies per 25 anys de lluita contra la pobresa i l'exclusió, de coherència i de coratge. El Banc dels Aliments és, sobretot, la història de moltes persones senzilles, activistes en silenci del dret a l'alimentació.

SOS: retallades en polítiques d’ocupació!

Els pressupostos generals de l’Estat rebaixen un 57% els programes de polítiques actives d’ocupació. Molts dels que em llegiu potser no sabeu que sota aquest epígraf es troben els ajuts a les empreses d’inserció laboral, els centres especials de treball que donen feina a persones amb disminucions físiques o psíquiques o els plans municipals d’ocupació dels que la ciutat de Girona ha estat un exemple de bones pràctiques.

Molts d’aquests programes quedaran cancel·lats per manca de fons ja aquest any alguns centres especials de treball o bé reduiran sensiblement la seva activitat o es veuran obligats a tancar.

L’impacte en el nostre ajuntament ens portarà a cancel·lar els plans d’ocupació, un dels instruments clau de la nostra política d’ocupació i dels pocs mitjans que tenien els nostres treballadors socials per articular un pla de treball amb la gent que se li atansava amb risc d’exclusió.

Això ho fan no per ignorància, ho fan per arrogància de classe! De la mateixa manera que els seus avis varen destruir la democràcia per a no perdre privilegis, per a no perdre’ls ara ho fan amb la cohesió social que tant ens ha costat de construir.

Em deia, fa pocs dies, un responsable d’una organització del tercer sector catòlica, “es tracta d’una política sense ànima”. Quina paradoxa uns governants que presumeixen de conviccions morals i ens donen lliçons a tots, que poc les practiquen!

Font: serrallaberia.cat

Traçant camins. La solidaritat amb els sense llar

Aquesta setmana estem celebrant un seguit d’activitats a la ciutat per donar a conèixer la problemàtica de la gent sense llar a la nostra ciutat. Ja és el quart any que a iniciativa de “La Sopa”, el consorci gironí que treballa amb els més necessitats, s’ha anat visibilitzant  aquest  fet , la pobresa extrema, i les seves conseqüències. I amb valentia situar solucions on hi participen els propis afectats.

Aquest divendres he estat testimoni de la lectura d’un manifest, redactat i explicat per usuaris de “La Sopa”, que colpia per la seva sinceritat i cruesa, en l’exposició de fets i alternatives. També es va presentar tres dies abans un estudi, que vaig encarregar quan era regidor de polítiques socials, que explica de forma qualitativa la situació d’aquests col·lectius a la ciutat.

La presentació de l’associació de suport a les persones sense llar, anomenada “Traçant Camins”, és la culminació d’un procés de consolidació i suport d’una institució, que l’any passat celebràvem els seus cent anys, i que des de la Plaça Lledoners fa una feina callada i imprescindible.

En moments com els que vivim, més que mai necessitem d’una ciutat amb cor, que es commogui per les desigualtats i es mogui per a superar-les. Aquesta associació ha de ser un referent per a implicar-nos en un projecte que té ànima.

No ha de substituir ni la implicació econòmica de les administracions, per això vam triar la figura de consorci i no la de fundació privada, ni el protagonisme del professionals,en un tasca tant complexa.

El que farà aquesta associació és promoure la realització d’activitats encaminades a la capacitació personal i social per tal d’aconseguir el major nivell d’autonomia possible de les persones en risc d’exclusió social. Procurarà una major consciència cívica que permeti fer realitat la solidaritat amb el col·lectiu de persones sense llar i denunciarà les situacions injustes que són causa de pobresa i d’exclusió social.

Si en voleu ser part, adreceu-vos a l’Associació Traçant Camins. Centre d’Acolliment La Sopa. Plaça Lledoners, 1. 17004 Girona. Telèfon 972204250.

Hem de ser molts!