Els pressupostos generals de l’Estat rebaixen un 57% els programes de polítiques actives d’ocupació. Molts dels que em llegiu potser no sabeu que sota aquest epígraf es troben els ajuts a les empreses d’inserció laboral, els centres especials de treball que donen feina a persones amb disminucions físiques o psíquiques o els plans municipals d’ocupació dels que la ciutat de Girona ha estat un exemple de bones pràctiques.
Molts d’aquests programes quedaran cancel·lats per manca de fons ja aquest any alguns centres especials de treball o bé reduiran sensiblement la seva activitat o es veuran obligats a tancar.
L’impacte en el nostre ajuntament ens portarà a cancel·lar els plans d’ocupació, un dels instruments clau de la nostra política d’ocupació i dels pocs mitjans que tenien els nostres treballadors socials per articular un pla de treball amb la gent que se li atansava amb risc d’exclusió.
Això ho fan no per ignorància, ho fan per arrogància de classe! De la mateixa manera que els seus avis varen destruir la democràcia per a no perdre privilegis, per a no perdre’ls ara ho fan amb la cohesió social que tant ens ha costat de construir.
Em deia, fa pocs dies, un responsable d’una organització del tercer sector catòlica, “es tracta d’una política sense ànima”. Quina paradoxa uns governants que presumeixen de conviccions morals i ens donen lliçons a tots, que poc les practiquen!
Molts d’aquests programes quedaran cancel·lats per manca de fons ja aquest any alguns centres especials de treball o bé reduiran sensiblement la seva activitat o es veuran obligats a tancar.
L’impacte en el nostre ajuntament ens portarà a cancel·lar els plans d’ocupació, un dels instruments clau de la nostra política d’ocupació i dels pocs mitjans que tenien els nostres treballadors socials per articular un pla de treball amb la gent que se li atansava amb risc d’exclusió.
Això ho fan no per ignorància, ho fan per arrogància de classe! De la mateixa manera que els seus avis varen destruir la democràcia per a no perdre privilegis, per a no perdre’ls ara ho fan amb la cohesió social que tant ens ha costat de construir.
Em deia, fa pocs dies, un responsable d’una organització del tercer sector catòlica, “es tracta d’una política sense ànima”. Quina paradoxa uns governants que presumeixen de conviccions morals i ens donen lliçons a tots, que poc les practiquen!
Font: serrallaberia.cat |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada