1006, qui m'ho avia de dir, però he arribat fins ací!

Amb el post d’avui he arribat a les 1006 entrades en el bloc, em diuen que és una dada remarcable i he pensat que calia poder expressar el que penso de tot plegat. Bé, això darrer és el que em va motivar a escriure en un mitjà que arriba d’immediat a tothom que desitgi llegir-me. Ho havia fet periòdicament des de feia forces anys en el mitjans periodístics de la nostra ciutat, però cada cop em motivava menys quan allò que havia escrit havia de passar per una cua d’articles, sempre inescrutable per a mi l'ordre,  i amb l'espera quan es publicava, pot ser ja no l’hauria escrit igual o el tema havia perdut actualitat.

Ha estat un deure, no per volgut menys disciplinat i el grup municipal va tenir a bé proporcionar-me el linc a la versió digital d’un dels diaris locals des d’on molts han descobert el bloc. He volgut lligar-lo a la xarxa no solament com eina de difusió, també per interactuar, essent per a mi rellevants les opinions i els debats que s’han pogut desfermar. He aprés la paraula troll, quan n’he trobat, no pas gaires, els que es defineixen per no voler dialogar sinó emprenyar. També he aprés i molt de les crítiques, opinions i com no afalacs, que un té també la seva autoestima...

Al començar em vaig posar una fita de caducitat, el moment en que deixi de ser regidor, em resten poc més de cinc mesos i tot fa pensar que superaré les 200.000 visites. Per que si bé es cert que he escrit el que he volgut i com he volgut, ho he fet en tant electe i per tant responsable voluntari de compartir una part de la meva vida, la pública,  amb els que m’han votat o els interessa la meva opinió.

Recordo que l’actual alcalde de Girona, quan era a l’oposició, em recomanava fer un bloc i jo li deia que no tenia temps, em vaig equivocar. L'’hauria d’haver començat abans, tot i que ell avui amb més responsabilitats hi escriu molt menys. L’impuls li dec però a l’Albert Piqué que em va pràcticament empentar, tot demostrant-me que el meu recel era més mandra que un altre cosa.

Fins ací hem arribat, encara os atabalaré amb un quants articles més i després un cop clogui una etapa de servei públic i me'n vagi lliure d'equipatge, m'emportaré, com si fos un dietari, el miler llarg d'articles que com les molles de pa del compte de la meva infantesa em poden portar a resseguir els cinc darrers anys de la meva activitat política a la ciutat.

Informació de les comissions informatives del Ple de 13 d’octubre (2) COMISSIÓ INFORMATIVA DE CIUTADANIA

De nou os fem arribar un resum de les comissions informatives, en el cas d’avui, de la comissió informativa de ciutadania, ens heu fet arribar molts de vosaltres que os anava millor que dividíssim el post per que si no es feia massa llarg de llegir i així ho hem fet. Espero que sigui del vostre interès.

Els temes 1 i 2 es porten a Ple.

1.    Modificació del contracte de residus. Un contracte de 12 milions d’€ anuals (1 milió d’€ al mes).

Els temes a canviar del contracte són:

a.    L’equiparació salarial dels treballadors.

. La cobren des de maig de 2012. Ho paga l’empresa però l’ajuntament no ho paga a l’empresa.

. S’han mantingut els dos convenis com era abans (per ordre de la Secretària).

. Cada mes, quan han de pagar la Certificació a l’empresa, l’interventor fa un advertiment a l’ajuntament per a que no pagui l’equiparació salarial de la plantilla de Selectiva, perquè no està en el contracte. Aleshores l’empresa fa un recurs perquè diu que ho vol cobrar. No queda clar en el contracte com es paga.

. L’ajuntament assumiria l’equiparació que surt a 220.000€ anuals.

Al nostre parer en el plec de clàusules quedava clara la equiparació i aquesta l´ha de pagar l’empresa des del primer dia.

. Aquest tema té connexions amb el següent.

b.    Acotar el benefici de l’empresa Girona+neta a l’1% per a que veritablement sigui una empresa de servei públic i no de mercat lliure.

. El benefici de l’empresa ha variat molt al llarg dels anys. Amb MUSERSA ha oscil·lat des del 1.9 al 5.92 (incloent les amortitzacions) amb un promig del 3% i un 8% per a administració.

. Ara amb Girona+neta volen ajustar el benefici a l’1% (benefici sobre facturació sense les amortitzacions) i l’administració al 7.25%.

. Sembla que l’empresa, després de moltes negociacions, s’hi avindria!

. Tot el que passi de l’1% de beneficis, es reinvertirà a l’empresa: neteges extraordinàries, compra de material i maquinària, equiparació salarial dels treballadors , campanyes de sensibilització, ...

c.    Ampliació de l’aparcament i serveis. Com que bombers no marxen de Mas Xirgu, van habilitar una parcel·la molt petita de bombers per aparcament de vehicles de selectiva.

. L’empresa va llogar un terreny proper en previsió que bombers marxessin. Aquest espai és molt provisional: no està asfaltat, no té llum, no és digne, ... Els han robat material, ...

. L’empresa pagarà aquesta adequació. Però li representa un estalvi en relació al terreny de bombers, el que li suposarà una amortització menor. Per tant es modifica el contracte que suposa un cost menor a l’empresa.

d.   Un altre fet és la quantitat de contenidors soterrats.

. El contracte parla de poder fer fins a 200 contenidors soterrats o fins a 1 milió d’€, a fer progressivament al llarg del contracte.

. Tenen previst fer : La Mercè, Sant Nicolau , Avinguda Sant Francesc i Sant Daniel.

     2. Modificació de la L11 del bus.

. En la Taula de Mobilitat es parla de mantenir la mateixa línia però amb dos tipus de busos: minibús i bus gran. Cada quart d’hora s’alternarà un tipus de bus, i un tipus de trajecte, de manera que el minibús passarà pel Barri Vell i el bus gran per Jaume I. Nosaltres proposem el que ja vam proposar fa 1 any: connexió amb GPS a les parades del Barri Vell per a que els veïns i veïnes coneguin el temps d’arribada del bus. Després de que el govern trenqués les negociacions hem perdut un any per arribar allà on érem. Bravo!

. En la Comissió Informativa s’informa que no hi haurà GPS. Per tant el suposat consens de la Taula de Mobilitat no és real. Tampoc se sap el temps d’implantació (s’han d’haver comprat els dos busos grans).

3.   La passera del Parc del Migdia: canvi del terra i pintura dels ferros. 25.000€.

4.   Es compraran 217 arbres.

5. Es signa un conveni amb el Consell Comarcal del Gironès per rebre assessorament de gestió de residus i de neteja. Fins ara aquesta tasca la duia a terme un enginyer municipal que s’ha jubilat, i a l’espera que es convoqui una nova plaça.

6.   S’ha fet la primera reunió de la Comisisó d’herbicides i plaguicides.

7.   S’arrencaran 22 arbres de la Devesa que estan malalts per fongs. Més endavant s’acabaran d’arrencar 16 arbres més.

8.   Es posarà en funcionament la tarja de bus 50/30 multipersonal.   L’App e-park ja està funcionant, per gestionar aparcaments a zones blaves i verdes.     S’allarga 1h la càrrega i descàrrega del Barri Vell.

Res es veritat ni mentida

No parlaré gaire del darrer programa de Jordi Évole, ja s’han dit moltes coses i jo també m’he posicionat, no, del que vull escriure és del relativisme moral que afecta el mon en el que vivim ple de noticies que ens serveixen plataformes de tot tipus i les enormes dificultats per trobar informació veraç en molts dels temes que ens afecten.

Sí, es cert que no calia cap programa per a demostrar-nos que ens poden mentir i la facilitat que hi ha de tragar-nos la bola per gran que sigui. Com darrera les grans agències que forneixen de notícies a tantes i tantes plataformes mediàtiques acaben generant un pensament únic que es resumeix en “allò que a mi em va bé és la veritat”.

Cassos paradigmàtics esdevenen el tractament informatiu que han tingut i tenen els cassos d’Ucraïna i Veneçuela, on la vara de mesurar s’ajusta als interessos econòmics i polítics de les grans potències, tot creant una pel·lícula de bons i dolents, que al repetir-se molts cops i en tota mena de mitjans acaba esdevenint la veritat més incontestable, malgrat que els arguments són contradictoris amb el posicionament en altres cassos similars o les imatges contradiguin el relat.

M’oposo al relativisme moral, a caure en el pessimisme de que som enganyats sempre, la realitat em demostra que sí que es veritat que hi ha han professionals de la informació que tiren d’agencies des de l’hotel confortable on fan les connexions fent servir d’attrezzo les imatges dels  esdeveniments i no introduir-se en ells per a explicar-los. Però també hi ha periodistes com en Rafael Poch que va de Berlin a Kiev per interpretar i treure el gra de la palla, per a situar-nos les preguntes i no respostes prefabricades. Sense aquest periodisme el títol del post tindria raó.