Aigua neta? Reflexions sobre una auditoria a la cia. Aigües de Girona.

Després de la lectura de l’auditoria de gestió del 2013 a Aigües de Girona em vaig sentir escandalitzat. Es tracta d’un document amb tres apartats: l’auditoria pròpiament dita, les respostes del conseller delegat i les respostes a aquest de la mateixa auditoria.

Al llarg d’aquests anys he llegit forces documents, anomenats auditories, en general informes superficials que tenen en compte més la forma que el fons, que no hi entren, de la comptabilitat. Sempre son favorables i ens donen, als profans, molt poca informació rellevant. No es estranys doncs que en totes les societats o bancs que s’han anat a orris en aquets darrers anys, tots, comptessin amb auditories favorables!

La virtut d’aquest document es que no es conforma amb el números, parla de la gestió i posa en qüestió la forma de governar i de prendre decisions de l’esmentada societat. En el Ple, quan ho vaig treure, aparegué un cert nerviosisme, curiosament en una bancada de l’oposició, passava com un assabentat, i el que em va estranyar més, és que no s'adjuntés cap proposta del govern en quan a què fer i com.

Per això vaig demanar una comissió de investigació, per conèixer molt més a fons el per què de tot plegat i fer un seguit de compareixences que donin llum als, no pas pocs, punts foscos. Bé, es va acceptar, traguen el nom d’investigació, que hi farem! però sense canviar el contingut. Espero que tot just acabin les fires se’ns convoqui i ens posem a treballar.

L’aigua ha de ser neta i especialment la seva gestió, els que som partidaris de la municipalització, no podem deixar passar ni una, hem d’assegurar que allò que paguem tots els usuaris reverteixi en un millor servei i que un be escàs i d’especial transcendència en tinguem cura en el present i pel futur.

L’aigua no es una mercaderia, és un dret!

Les fonts han de rajar, l’aigua ha d’estar a l’abast de tothom. Difícilment trobaríem algú que digues el contrari. Però els camins inescrutables de la crisi generen monstres. Quan vaig assabentar-me de que l’ajuntament veí,  Salt, havia decidit tancar les fonts públiques primer no m’ho podia creure, després escoltant les explicacions dels governants la meva incredulitat va canviar per indignació.

Ahir davant la demanda al Ple de Salt, per part de l’oposició progressista, d’aixecar el tancament, les respostes abundaran en el mateix, la ignorància i la por, conceptes que van lligats i que reflecteix la incapacitat per donar solucions als problemes reals. La gent de CiU s’ho hauria de fer mirar, si el PxC et dona la raó alguna cosa malament estàs fent!

La privatització de l’aigua no ajuda, en un moment com el que vivim, a assegurar un dret, em direu que no és l’únic que s’està conculcant, es cert, però l’aigua te quelcom d’emblemàtic, de frontera que si es trenca tot si val. Avui sembla que no hi ha, de nou, fronteres a l’explotació, no hi ha límits al guany a costa de la insolidaritat.

Per tot això son tant importants les veus que s’aixequen reclamant una gestió social de l’aigua, gent com “aigua és vida” ens aporten no solament un diagnòstic encertat, també solucions factibles, que passen per la municipalització dels serveis d’aigües, que assegurarien no solament un preu més raonable sinó que també, que l’aigua flueixi i arribi a tothom. I la torre Acbar si esdevé un hotel, que s’ho facin, però l’aigua que ens la tornin!

Puja el preu de l’aigua, mala noticia per als gironins.

Que lluny continua estant la política del ciutadà. Per que ahir quan parlàvem del preu de l’aigua al Ple fèiem política. Política és tractar dels interessos de la comunitat, d’allò que afecta al ciutadà i que te més importància que l’aigua?  L’aigua és vida. Però un cop més la cobdícia del negoci abans que els drets del ciutadà es va imposar.

Amb un govern de centredreta en minoria, que necessita d’aliances per a governar, el diàleg ens podia portar a donar una bona noticia als ciutadans, que l’aigua no pugés en temps de crisi. Però la dreta extrema, el PP, amics del negocis,  és va presentar com a fidel escuder dels interessos dels representats privats d’aigües de Girona, ACBAR i La Caixa. Amb la demagògia que ens te darrerament acostumats, amb l’oblit interessat i la mentida agressiva, van aconseguir, CiU, PP i el regidor no-adscrit, el resultat esperat: Negocis 13, cohesió social 12.

No defallirem en demanar una auditoria exhaustiva dels contes d’aigües de Girona, creiem que hi ha marges per que no sigui necessari per la seva viabilitat encarir el preu de l’aigua, especular amb un be comú, imprescindible. Insistirem en revisar la oportunitat perduda el passat març de municipalitzar el servei d’aigües, com ho han fet o ho estan fent les principals ciutats europees.

Els que allunyen la política dels ciutadans son els que usen el seu vot per a empitjorar la vida dels que s’han compromès a millorar-la. Els que s’allunyen del programa que presenten a les eleccions i el canvien sota la pressió d’interessos poderosos. Son els que malmeten la confiança ciutadana i promouen una democràcia de mala qualitat.

No acceptarem l’augment del preu de l’aigua al proper Ple de Girona.

En el Ple del dilluns 10 de juny, es vol aprovar un augment del 3,6 per cent de la factura de l’aigua a totes les gironines i gironins. Plou sobre mullat, valga la ironia, per que es va desaprofitar fa pocs mesos replantejar a fons el tema de l’aigua a la nostra ciutat.

Amb els vots de CiU+PP+PSC, l’aigua pública de Girona va continuar en mans d’una empresa mixta, amb majoria del sector privat. De res va servir la Moció de l’Ateneu de Girona, el debat públic, la creació a Girona de la Plataforma “Aigua és vida”.

Era el moment d’una remunicipalització. Municipis, regions i països sencers arreu del món estan retornant al sector públic allò que mai no hauria hagut de deixar de ser-ho: la gestió del cicle integral de l’aigua. París, Grenoble i Tolosa (a França) ja han retornat a la gestió pública els serveis d’aigua i sanejament. Com a resultant, les tarifes són més ajustades i els serveis són millors. Fins i tot han baixat.

No n’hi ha prou amb què es digui que l’aigua és un bé públic, ha de ser pública, ha de retornar al control democràtic i social. Demanem poder fer una Audiència pública sobre la gestió de l’aigua a Girona. A Girona som molts i moltes que ho tenim clar i ho continuarem defensant. I evidentment ens oposarem a la puja del 3,6%,  els temps no estan per escanyar més al ciutadà.