Puja el preu de l’aigua, mala noticia per als gironins.

Que lluny continua estant la política del ciutadà. Per que ahir quan parlàvem del preu de l’aigua al Ple fèiem política. Política és tractar dels interessos de la comunitat, d’allò que afecta al ciutadà i que te més importància que l’aigua?  L’aigua és vida. Però un cop més la cobdícia del negoci abans que els drets del ciutadà es va imposar.

Amb un govern de centredreta en minoria, que necessita d’aliances per a governar, el diàleg ens podia portar a donar una bona noticia als ciutadans, que l’aigua no pugés en temps de crisi. Però la dreta extrema, el PP, amics del negocis,  és va presentar com a fidel escuder dels interessos dels representats privats d’aigües de Girona, ACBAR i La Caixa. Amb la demagògia que ens te darrerament acostumats, amb l’oblit interessat i la mentida agressiva, van aconseguir, CiU, PP i el regidor no-adscrit, el resultat esperat: Negocis 13, cohesió social 12.

No defallirem en demanar una auditoria exhaustiva dels contes d’aigües de Girona, creiem que hi ha marges per que no sigui necessari per la seva viabilitat encarir el preu de l’aigua, especular amb un be comú, imprescindible. Insistirem en revisar la oportunitat perduda el passat març de municipalitzar el servei d’aigües, com ho han fet o ho estan fent les principals ciutats europees.

Els que allunyen la política dels ciutadans son els que usen el seu vot per a empitjorar la vida dels que s’han compromès a millorar-la. Els que s’allunyen del programa que presenten a les eleccions i el canvien sota la pressió d’interessos poderosos. Son els que malmeten la confiança ciutadana i promouen una democràcia de mala qualitat.