Un Ple que posa en evidencia a un govern sense polítiques socials ni mediambientals.

Comença El Ple amb l’alcalde president amb 39 de febre i un ordre del dia més curt de l’habitual. Ens centrem en l’apartat de convalidacions posem en evidència la mala gestió del desplegament del contracte de neteja i especialment l’error d’haver gastat tants diners en contenidors nous, menys eficaços que els antics. Per cert la cessió dels vells a les entitats no ha servit per a reciclar-los i fer-ne diners com ajuda, han esdevingut ferralla a un preu ridícul.

En l’apartat de propostes a aprovació a destacar la resolució definitiva de modificar el pla general en tres sectors per a satisfer la demanda de determinades empreses per a fer supermercats de 1600 m2. Voten junts PSC i CiU, significatiu.

Com altres cops les mocions obren les portes a la realitat, la manca d’habitatge i les malifetes dels bancs, dues mocions, una del nostre grup adreçada a la Generalitat per a que no es venguin habitatge públic , l’altre d’una associació ciutadana per a fer desaparèixer les clàusules sol. Algunes respostes dels portaveus del  PP i CiU per emmarcar. Una barreja d’insensibilitat i de defensar el que es indefensable. En uns moments de emergència habitacional no es pot frivolitzar.

La manca d’inversions a la ciutat per part dels dos govern que ens ha tocat aguantar, a Catalunya i a l’estat, va centrar la discussió d’una altre moció. Els peus de fang dels proposants va permetre  PP i CiU tirar tinta de calamar tot dient que quan governava el partit de la proposant tampoc era gaire generós amb la ciutat.

Des de l’ajuntament estant, tenim una gran responsabilitat, que va més enllà de la gestió mes o menys eficaç, ens hem de comprometre amb la societat en la solució dels problemes que l’afecten, en l’àmbit de les polítiques socials es on notem a faltar aquest compromís, les accions sense ànima, sense projecte, acaben essent ineficaces.

Vaga de neteja per les flors? Un conflicte que es pot solucionar



Font: Diari de Girona



En les relacions laborals el conflicte col·lectiu és el darrer recurs quan el diàleg no es produeix o es trenca per alguna de les parts. En els serveis públics el conflicte, quan porta a la vaga, genera problemes no solament a treballador i empresa, sinó també a la ciutadania que no rep els serveis i en pot sortir perjudicada.

Sovint es carrega als representants dels treballadors tota la responsabilitat, se’ls acusa de xantatgistes com a mínim... sense tenir present que són dues parts les que són responsables si un conflicte no es soluciona.

Com a sindicalista he estat a un cantó de la taula i quan exercia responsabilitats de govern a l’altre. Sempre he intentat ser ferm amb les conviccions, flexible en les formes i conseqüent amb les responsabilitats que en cada moment em pertocava.

En els conflictes dels darrers anys que han tingut com a protagonista el servei de neteja i recollida de residus a la nostre ciutat hi ha hagut moments de tota mena. El resultat ha estat unes condicions de treball raonablement dignes, per a la duresa de la feina i la responsabilitat que té. Sempre hi ha gent que troba que la feina de l’altre és millor i més ben pagada i sovint és gratuït denigrar i malparlar dels que treballen en els serveis públics. Desgraciadament l’enveja i el ressentiment són excessivament presents en la nostra societat.

El darrer dels conflictes que vaig viure en el govern tenia a veure amb les condicions que el nou contracte de neteja comportava com a resultat de la unificació en una sola empresa de tota la feina de neteja viària i recollida de brossa, tant la selectiva com el rebuig. L’acord fou raonable, en el futur la nova contrata havia d’assegurar les mateixes condicions laborals per a tots per a la mateixa feina.

El conflicte actual que posa en perill el bon funcionament d’un dels aconteixements més emblemàtics de la nostra ciutat, rau en el no compliment d’aquest acord per part de l’empresa, re interpretant un compromís signat.

Cal desencallar aquest tema i permetre en calma avançar en els altre punts, és de sentit comú. El contracte i la baixa soferta respecte al pressupostat deixa un marge suficient a la negociació.

M'ha arribat la bona noticia que s'ha aconseguit a un acord, hem estat a temps.

Neteja i treballadores, un conflicte que s'ha de solucionar

Foto: Diari de Girona

Hi ha feines que són imprescindibles i poc valorades, un exemple és la neteja dels equipaments públics. Com a professor sempre he valorat que quan arribo a les 8 del mati a la feina trobo l’aula neta . Com a usuari dels serveis públics m’importa trobar unes instal•lacions netes. Aquestes reflexions les faig a la llum d’uns fets que em preocupen, per una part la temptació de les administracions de retallar hores de neteja en aquests equipaments per “estalviar” i/o retallar, d’altra banda la temptació de les empreses concessionàries d’endurir les relacions laborals per optimitzar beneficis.


En concret l’ajuntament de Girona sembla que vol retallar hores en determinats equipaments per així compensar amb aquestes hores la dels equipaments com la Marfà que s’han d’obrir de nou. Res a dir si això afecta a despatxos, als que pot ser sí que es poden destinar menys recursos, de cap manera si afecten escoles i serveis socials o sanitaris, amb una repercussió negativa evident. El que és del tot inadmissible és que l’empresa aprofiti l’avinentesa per, excusant-se amb aquets fets, posar la por al cos a les treballadores, que son àmpliament majoritàries en aquest col.lectiu, posant en qüestió la seva continuïtat en la feina. A més s’hi afegeix la iniciativa de l’empresa de sancionar treballadores del comitè adduint,i mentint, que l’ajuntament se ha queixat. Aquesta excusa la fan servir també per acomiadar una treballadora que consideren conflictiva. 


Al meu parer l’Ajuntament no pot acceptar un comportament d’aquesta mena d’una empresa que té prorrogat el seu contracte i s’ha de presentar al proper concurs d’ací a poc. La fragilitat en la que es mouen la majoria d’aquestes treballadores, moltes d’elles de mitjana edat, que trobarien molt difícil trobar una altre feina si les acomiaden, s’ha de compensar amb una actitud enèrgica i valenta de l’administració municipal com a contractant del servei.


En moments tant dificils hem de defensar unes condicions laborals justes.