 |
| Foto: Diari de Girona |
Ahir vaig fer costat a ASTRID 21 en el sopar que anualment fan a prop de la nostra ciutat. M’emociona veure els nois i noies que superen les seves limitacions i ens donen una lliçó d’esforç i sensibilitat. Comparteixo l’orgull dels seus pares i familiars. I constato que els éssers humans som capaços del millor si ens embolcalla el context adequat.
Aquesta associació ha sabut trobar el camí, la sensibilitat i dedicació de la seva presidenta hi ha ajudat molt. Hi ha coses com la proximitat i la sensibilitat amb el que es desenvolupen els projectes que solament poden donar entitats d’aquesta mena.
Ara bé, massa sovint les administracions han delegat responsabilitats damunt d’aquestes entitats que no els hi corresponen. Que són personals i intransferibles de les administracions. No solament calia i cal convertir les subvencions en contractes programa, perquè és de justícia, doncs estem parlant d’ accions de llarga durada, de tota una vida, de totes les vides d’aquests nois i noies.
La responsabilitat de les administracions és vetllar també per un entorn que faciliti la integració, la cohesió. Això és el que està en perill. A redós de la crisi, el parany seria delegar allò que és responsabilitat pública i amagar-se darrera aquestes iniciatives, en lloc de treballar plegats.
Espero i desitjo que els propers mesos, quan veiem els pressupostos de les diferents administracions anem per bon camí. Si no es així molts farem tots els esforços per redreçar-ho. Si no són conseqüents, com la seva presència ahir els obliga, espero que se’ls caigui la cara de vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada