Aquests dies ens retrobarem amb la família i compartirem l’alegria que dóna sentir-nos part d’una nissaga que va superant entrebancs amb treball i amor. No totes les famílies, però, disfrutaran del caliu de la llar, no pocs el perden per la cobdícia que no para ni en aquestes dates. D’altres, la caiguda dels ingressos els portarà a rebaixar desitjos i despeses.
L’individualisme forçat, allunyat de la creativitat de la persona, que cerca béns poc duradors i presoner de la propaganda, emmascarada de falsa objectivitat, ens fa menys lliures. I en aquesta crisi encara som més vulnerables davant els depredadors. Humanitzar-nos significa construir col·lectivament, camí que en la família hem aprés.
Aquest difícil 2012 ens en podrem sortir si refem vincles, si ens adonem que més enllà dels nostre nas, hi ha gent que té els nostres problemes i ens en podrem sortir si anem plegats. Margaret Thatcher, una de les inspiradores del model econòmic i polític que ens està destruint, deia que “no existeix la societat, solament els individus”. Així ens ha anat seguint aquesta llei de la selva.
Refem ponts aquest proper 2012 per fer una societat d’individus lliures.
Perdona, Joan,
ResponEliminaEl títol que has posat a aquest escrit és un castellanisme flagrant. En català sempre hem dit la Nit de Nadal i la Nit de Cap d'any.
Si has llegit el que he escrit en el post, les paraules Bona i Vella les he usat com a metàfora, més enllà de la tradició nostra de parlar de Nit de Nadal o Cap d’Any. Malgrat tot gràcies pel comentari.
ResponElimina