A l’espera del pressupostos. El govern de la ciutat pacta amb el PP i flirteja amb la CUP.

Foto: Diari de Girona

Governar en temps de crisi no és fàcil, ho sé perquè la meitat del temps que he estat al govern de la ciutat m’ha tocat viure aquesta situació. Governar en coalició quan no hi ha tradició i la majoria es confon amb la prepotència tampoc ho és. Ho he viscut en primera persona i el dubtes d’haver continuat en el govern encara avui els tinc.

Tot i això quan més temps passa del nou govern, més m’adono que la tasca feta aquets darrers anys amb els seus clars i obscurs ha estat positiva.  Matissadament positiva pels errors propis i d’aquells que compartien amb nosaltres el govern. Però penso que és millor equivocar-se per fer que no per a no fer. Si fas pots rectificar, si no fas el resultat és anar enrere.

Són gairebé sis mesos que, des de l’oposició estant, hem intentat no caure en la crítica fàcil. Som conscients que el resultat electoral feia del nou govern com l’únic possible. Pot ser que d’això els electors no n’eren conscients, però els resultats són incontestables. Per això la governabilitat ens interessa tant com al propi govern.

Ara bé, de les promeses de parlar amb tothom s’ha passat a unes relacions preferents amb el PP per a les coses de fons, ordenances- pressupostos, i a una relació més matissada  amb la CUP,  com  instrument de descontaminació de les anteriors relacions. La senyera, el no fer d’amfitrions el dia de la constitució i altres accions, té a veure més amb un rentat de cara que a situar-se en la via de la independència i conseqüentment enfrontar-se amb el PP. CiU i PP ho saben, per això la seva discussió no va més enllà d’algunes declaracions cara a la galeria i , al dia següent,  tornen a negociar.

La crisi, però, és persistent i en les futures prioritats del govern, les explícites, els pressupostos, ens trobarem.  Ja queda menys, segons paraules de la regidora d’hisenda, abans d’acabar el gener del 2012 els haurem de discutir.