Els incidents d'ahir a la UdG demanen una rectificació

No és això!  S’han fet masses equivocacions per a que tota la culpa recaigui en els que TV3 anomenà repetidament “agitadors”.

Primera equivocació: la convocatòria. No es pot fer com si es tractés d’un acte mig amagat. Si representava una celebració de la comunitat universitària havia d’estar oberta a ella. I si els temps per a la UdG no son bons i hi ha contestació, l’acte havia de ser un reflex de la situació.

Segona equivocació: la prevenció. Tot acte ha de tenir les condicions de seguretat adequades, deixar una porta que dóna a Sant Domènec sense cap mena de reforç per impedir que s’obrís accidental o volgudament és un error de planificació i no dels que l’obriren sense cap dificultat.

Tercera equivocació: les formes. No deixar expressar la discrepància. S’hauria d’haver pactat la discrepància i si el protocol de presidència no ho acceptava prescindir –ne. És més important la lliure expressió en el si de la Universitat que un acte protocol·lari.

Quarta la equivocació: la policia. Deixar entrar la policia a la Facultat de Lletres. Res ho justificava. Una simple observació ocular ho confirma. No es podia enviar als antiavalots i deixar-los  intervenir en un lloc tancat sense control de la direcció universitària. Com a mal menor un senzill cordó que impedís l’accés a la porta n’hi havia prou. L’actuació violenta i desproporcionada és una taca per als que ho decidiren.

Cal convocar un Claustre extraordinari i demanar disculpes. Per refer la convivència i el sentit fonamental que té la Universitat de lliure exercici de les idees i les opinions, per a no trencar un vell i actual principi de que la policia no pot ni ha de formar part dels instruments de convivència universitaris.  Sempre he tingut un gran concepte de l’actual rectora, tothom al mig de la tensió del moment es pot equivocar, però ara en fred rectificar és de savis. Rectificar és exercir el rectorat de la comunitat universitària gironina, per a què no es trenqui.