L’Ajuntament de Girona no pot fer allò que ha de fer sense les transferències econòmiques de les
altres institucions. Les lleis d’aquest país són d’aquesta mena, i deixen a les administracions
locals mancades d’autonomia financera i dependents de l’estat (govern central i autonòmic).
En aquesta qüestió també el franquisme ens va fer molt de mal, com a sistema centralista
i autoritari deixava poc marge als ajuntaments i la dependència financera dels impostos a la
construcció te aquests orígens, els anys 60 del “desarrollisme”, posteriorment aquesta deformació
s’ha mantingut fins arribar a aquesta gran depressió en la qual vivim des del 2008.
L’Ajuntament de Girona del 2011 tot i la crisi es trobava sanejat, amb un deute força menor que
el promig dels ajuntaments catalans i a anys llum dels que es troben ara en fallida tècnica. El
dinamisme econòmic de la nostra ciutat, l’acompliment dels ciutadans amb les seves obligacions
impositives i la prudència amb la gestió dels recursos fonamentaren aquest resultat de solvència
municipal.
Ara bé, ja als darrers anys de l’anterior mandat notàrem una certa gasivitat amb l’acompliment
dels compromisos d’inversions i en l’execució puntual de les transferències. Des de l’arribada al
govern de CiU aquest fet ha esdevingut escandalós.
Tenim empantanegades dues grans inversions del govern de Catalunya a la ciutat: el Trueta i el
complex de tractament de residus. I a nivell d’estat a més del retardaments del TAV, ens queda la
incertesa del soterrament del convencional, avui per avui, el més calent a l’aigüera.
Si aquest govern no és més exigent amb els compromisos incomplerts i amb el deute pendent de
més de 18.000.000 d’euros, acabarem el 2012 amb una situació econòmica a l’ajuntament
difícilment suportable. En poc més d’un any el govern del “Canvi” haurà contribuït a fer canviar a
pitjor la hisenda municipal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada