 |
| Font: aragirona.cat |
Des que el govern de CiU va descartar el projecte del nou hospital Josep Trueta, s’ha anat enfosquint el seu futur, marejant el sentit de la seva renovació en un ball de possibles ubicacions que no han tingut al meu parer un altre objectiu que marejar la perdiu, cercar excuses i ajornar decisions necessàries per a un hospital que ha estat i és una referència del sistema hospitalari públic.
I el dia a dia es concreta en una degradació dels espais, una saturació d’usuaris i una sobreexplotació del personal sanitari. Se’m dirà que això és el pa de cada dia en els serveis públics de salut a tot Catalunya, i òbviament ho comparteixo, però permeteu-me que hi trobi un element que no ho contradiu perquè ho personalitza, el seu nom Josep Trueta. Em podeu dir que el nom no fa la cosa, però jo crec que aquest nom marca caràcter i que el que s’està fent des de la Conselleria de Salut, menysté una herència sanitària que el nostre país ha anat creant al llarg dels anys i que un home com Boï Ruiz, que sempre ha fet de la salut un negoci, ni vol ni pot entendre.
Per raons familiars he estat pràcticament 48 hores a urgències del Trueta, vivint un col·lapse del que solament el bon fer dels i les professionals en podien sortir. Vaig comptar en molts moment una vintena de llits al passadís, gent esperant en cadires de rodes, i professionals, alguns d’ells amb el torn doblat fent tot i més. Això no pot continuar!
No hi ha camí a la plena sobirania si deixem pel camí el nostre sistema de salut, em nego a creure que hem d’immolar els serveis públics per a fer de combustible del nostre dret a decidir, cada dia veig més clar que les mateixes persones que fa un xic més dos anys es varen avançar a fer les retallades més dures no estiguin avui ni capacitades ni legitimades per a dirigir aquest procés d’autodeterminació. NO me’n fio, sense una neteja de “Boi’s”, perderem el present i no guanyarem el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada