dimarts, 14 d’octubre de 2014

9N: el pla B no pot ser Mas, ha de ser la llibertat de Catalunya.


Acabo d’arribar del consell nacional D’ICV, cansat encara, no recuperat del Ple d’ahir, desprès d’un matí intens de classes a l’institut, anar a Barcelona i tancar-se un grapat d’hores... reconec que l’edat em pesa. Tenia interès en tenir informació directe de la magnitud de la tragèdia que per a mi es el fet de trencar-se la unitat i com es habitual donar la meva opinió.

Comparteixo en part l’anàlisi de la direcció d’iniciativa, Mas no podia convertir el Pla B del 9N en una enquesta per molt participada que sigui i centra-se en una plebiscitàries amb candidatura única encapçalada per ell mateix. El poble volia i vol, com l’alternativa àmpliament majoritària,  votar en un referèndum.


Però discrepo de la posada en escena i en el missatge que s’ha donat. No podem donar la imatge de sortir del bloc sobiranista i hem de defensar amb ungles i dents una alternativa unitària que s’ha de concretar en un gran acte, amb urnes el 9N i en eleccions anticipades, que no han de  tenir forçosament una única candidatura, però sense descarta-la si és clarament unitària, sense protagonismes i amb participació dels moviments socials.

Intervenció aplaudida, no de forma majoritària, quedant-me un cert regust amarg. Els independentistes, jo m’anomenaria roig-separatista, no som pocs però no majoritaris en la direcció nacional i possiblement tampoc en el conjunt de l’organització, on pesen molt altres tradicions i una major presència militant a l’àrea metropolitana. Hem conviscut sense excessius problemes, però sabrem continuar junts? Darrerament em faig sovint aquesta pregunta després de quaranta anys de militància ininterrompuda.

No m’ha agradat la intervenció de Mas avui, el faig el màxim responsable del trencament, però no puc donar aquests fets per bons i retirar-me en el ja ho deia jo. No em conformo. Vull que el 9N sigui un gran dia de reafirmació nacional, del dret a votar, de rebuig a la imposició del “corbs” de l’estat, fills i nets de franquistes que s’han apropiat de la constitució. Vull la màxima unitat i que en unes noves eleccions una amplia majoria en un nou parlament obri el procés constituent d’un nou estat català. I estaré sempre amb el poble, defugint partidismes i tacticismes de saló. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada