dimecres, 8 d’octubre de 2014

Vell Bebel, quina tonteria deus haver dit? Una crítica respectuosa a l’amic Quim Brugué.


La política i la politologia no són el mateix, la segona és la reflexió acadèmica, la primera l’acció representativa, directe o delegada. Ambdues són compatibles però no sempre poden fer el mateix camí. Tant mateix els que es dediquen a una o altre activitat o a les dos. El temps de la reflexió permet la llarga durada, el de l’acció és curt i volàtil.

La entrada i sortida del Quim d’un organisme sotmès a una enorme pressió política em fa pensar en que no s’ha tingut en compte ni les funcions ni el context en que se li proposava o no se li ha explicat bé, la responsabilitat és de qui li ha proposat sense explicar la lletra petita. Fins ací una dimissió es perfectament explicable, adeu i fins un altre.


El que fa que escrigui aquest post no és doncs la dimissió, és les explicacions posteriors, que entren en clau política i son aprofitades pels adversaris de qui l’ha proposat i del mateix protagonista. Li surten uns amics, que segurament em reconeixerà deuen ser per a ell totalment inesperats, aprofitant i tergiversant les seves paraules.

Articulistes varis que s’han caracteritzar per justificar que els catalans no hem de votar, polítiques neofalangistes con la inefable Rosa Díez que ens ficarien a la presó, i entre molt dels recents amics i amigues fins i tot una candidata gironina del PSC...Ja fa molts anys en el parlament alemany August Bebel, cap de la minoria socialdemòcrata, després de fer un discurs va veure com la dreta es trencava les mans aplaudint-lo, al copsar-ho, va a tornar a la tribuna i va dir “quina tonteria dec haver dit que m’aplaudiu - mirant els bancs de la dreta- ho retiro”.

Com soc amic  del Quim m’agradaria que com el vell Bebel se’n adones que el que en politologia pot ser correcte, en política pot ser tot el contrari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada