dilluns, 6 d’octubre de 2014

Avui fa vuitanta anys del 6 d’octubre, in memoriam pels que varen lluitar per la llibertat nacional i la justícia social.


Un sis d’octubre com avui, fa vuitanta anys, en una conjuntura de creixement del nazi-feixisme, quan l’entrada de la ultradretana CEDA al govern de Madrid feia pensar en un cop d’estat com el que feia menys d’un any s’havia produït a Berlín, Lluis Companys proclamava la república catalana i cridava als antifeixistes espanyols a constituir a Barcelona un govern provisional de la república federal.


Recordo que l’any 1984 l’ajuntament de Castelló d’Empúries va fer una taula rodona sobre els fets del 34, en homenatge a Jaume Compte, fill de Castelló, que juntament amb dos militants més del CADCI moriren en la seva seu de les rambles de Barcelona. Vaig compartit taula rodona amb l’expresident de la generalitat Josep Tarradellas. Ell defensava l’error del fets d’octubre, jo amb l’audàcia de la joventut vaig polemitzar amb ell defensant l’actitud de Lluis Companys. Al sortir vàrem continuar la discussió de la que tinc un excel·lent record per la cordialitat del expresident. Recordo el que em va dir al acomiadar-se: espero que en el futur no succeeixi res semblant però si és així cal recordar la fermesa de Companys.

He trobat aquests apunts fa poc en el fons d’una carpeta i em refermo en que hi han moments històrics en que no resta més que la fermesa i donar exemple. Recordo també una conversa a Girona amb el Guti, que va compartir cel.la amb Joan Comorera poc abans de la mort del darrer a la presó de Burgos, “mai més pot haver una excisió entre el moviment obrer i el catalanisme, aquesta, si es produís, seria el fonament de la derrota” -Referint-se a l’anticatalanisme de la FAI majoritària a la CNT en la Segona república - per això va néixer el PSUC“.

De ben segur que el revisionisme històric, ben pagat per la dreta, omplirà avui pagines de diaris i noticiaris televisius blasmant del fets d’octubre i fent comparacions del que ens passa avui que no és corresponem ni nacional ni internacionalment a la veritat. Des d’ací un record emocionat a la gent honesta, com Lluís Companys, Joan Comorera i tots els que sacrificaren la la vida per a recuperar la llibertat en perill. De nou la dreta va fer el 1936 un cop d’estat, ho havia intentat al 1932, aquest cop molt més sagnant, per a continuar impedint-nos la paraula i una vida amb justícia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada