Ai quina por, Veneçuela i la CUP!

Qui te poder i no el vol perdre a Espanya te avui dos obsessions, que pugi electoralment Podemos i la insubmissió de Catalunya. Contra els primers l’espantall de Veneçuela ha esdevingut el tema estrella i contra el govern de Catalunya cercar la criminalització de la CUP, el seu únic aliat per aprovar pressupostos, per aconseguir posar en perill la continuïtat al procés.

S’aprofita els errors d’uns i d'altres, en el primer cas una vinculació intel·lectual i econòmica d’alguns dels seus dirigents, quan eren solament professors universitaris, amb el moviment chavista quan aquest tenia arrels revolucionaries, després de tants i tants anys en el poder de l’oligarquia a Veneçuela. En el cas de la CUP s’aprofita l’ambigüitat respecte a l'us de la violència d’una part del moviment okupa, al defensar-los de forma indiscriminada i carregant tota la responsabilitat d'aquesta a la policia.

Amb poques excepcions tindrem en el mitjans un atac constant a uns i altres que durarà, com a mínim, en el primer cas fins a les eleccions i en el cas català fins que es puguin aprovar o no els pressupostos. En aquest darrer cas s’intentarà donar per mort el procés, dividint a junts pel sí i intentant que altres forces polítiques s’ofereixin a donar-los suport a canvi, com no, que la declaració del 9N sigui paper mullat.

Espero que siguem capaços de fer el contrari del que els nostres adversaris volen, i que, malgrat les contradiccions, s’enforteixi l’aliança de Junts pel Sí i la CUP amb el pressupostos. Reforçar el govern Puigdemont-Junqueres, és la garantia d’avançar cap a la República catalana i que els nostres adversaris no se’n surtin amb la seva.