dimarts, 31 de maig de 2016

Ni intransigents ni submisos.


La intransigència es pot confondre amb la fermesa en les conviccions. Es cert que el poder es tant atractiu que pot fagocitar a qualsevol, o, al menys, ho intenta. Per a combatre aquest sistema podem caure en l’error de tancar les orelles no solament als cants de les sirenes del poder, sinó també a amics i possibles aliats. Fins i tot al caure en el sectarisme podem ser tant arrogants com aquells que combatem. No es un fet d’avui ni d’ahir, es un perill constant que al llarg de la història han tingut sempre les forces de canvi.


Si vols transformar el mon en el que vius necessites de moltes mans i apropar-te a gent que pensa molt diferent de tu. Trobar el comú denominador no és fàcil i comporta renuncies. El que és mes difícil de la política transformadora, és a dir aquella que no es conforma amb les coses tal i com son, es aplegar gent suficient per aconseguir el poder polític sense que aquest et fagociti i destrueixi les teves conviccions.

És cert que la democràcia representativa te moltes deficiències, però continua essent el millor dels sistemes de delegació de sobirania. Assemblees i consultes poden ser útils, si son representatives, es a dir, si la participació es similar o superior a una comtessa electoral. Es cert que la democràcia representativa necessita de l’interès i de la participació de la gent entre elecció i elecció, sinó corre el perill, com ens ha passat molt sovint, que quedi segrestada per una minoria que defensa els seus interessos i no el del conjunt de la ciutadania.

La tensió necessària entre moviments socials i institucions democràtiques, necessita del reconeixement mutu, de que hi hagin sempre portes obertes al diàleg. Sense interlocutors el camí es la confrontació. En aquesta confrontació sempre guanya el més fort i hi perd també sempre la democràcia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada