divendres, 13 de maig del 2016

Perquè resisteix electoralment el PP?



No es fàcil d’entendre la resistència electoral del PP desprès de tants i tants casos de corrupció. No és l’únic partit corrupte, però és el que més orgànicament l’ha interioritzat. Tot i així te una base de set milions de vots que sembla impossible de disminuir. Tres son, al meu parer, els fonaments d’aquesta resistència electoral, que seguidament desenvoluparé: el ser hereus del bàndol nacional que guanyà la guerra civil, el ser el millor garant de l’entramat econòmic que es consolidà en la transició fins a l’actualitat i la debilitat de les alternatives.


La pervivència durant tot el franquisme de vencedors i vençuts, la propaganda de darrer franquisme dels “años de paz” i la direcció del franquisme reformista de la transició, ha permès que el regim del 1978 hagi crescut sota l’ombra d’un passat que no ha tingut que donar explicacions i ha esdevingut per a molts un temps, sinó amable, al menys necessari, per a la modernització d’Espanya. Els mites fundadors del franquisme han restat permanents: la “Unidad de la pàtria única e indivisible”, la monarquia i un sentit immobilista de les lleis representada en una Constitució sacralitzada.

Un Estat que, mitjançant governs dòcils, ha manipulat la liberalització econòmica a favor de l’entramat  que des del anys seixanta ha controlat l’economia espanyola, model que ha integrat nous sectors en la mesura que han acceptat aquesta jerarquia, i que tant bé representa l’Ibex 35. Es cert que la mort d'Emilio Botin i la retirada de Cèsar Alierta ha provocat una manca d’interlocució i autoritat aquests darrers mesos, però no dubteu que després del 26J, aquesta es recuperarà.

I com no, la col·laboració del PSOE en aquest model, que li ha donat amplis períodes de govern a l’estat i la permanència governamental, quasi dinàstica,  en algunes comunitats autònomes. La debilitat fins ara de construir un model alternatiu és el que ha fet del PSOE una força menor, avui sotmès a un dilema del que fins ara no ha sabut sortir, o compartir amb una nova esquerra un procés de canvi o mantenir de forma subsidiària el model vigent, en crisi.

De moment, fent la viu, viu, el PP va resistint! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada