dilluns, 26 de setembre de 2016

El dia després és el dia abans.


De camí cap a Madrid, demà tenim Ple amb una compareixença que no es produirà, la de Luis de Guindos; diferents Proposicions No de Llei i de creació de comissions, la més interesant, la d’investigació de l’actuació del Ministre de l’Interior contra polítics catalans independentistes. Em tocarà fer la primera intervenció en el Ple d’aquesta legislatura, en la passada en vaig fer unes quantes. Davant l’hemicicle te una especial transcendència. Som un grup molt actiu que treballa de forma molt horitzontal, de responsabilitats compartides i amb dos persones fora del comú, Tardà i Rufian.


M’imagino que em trobaré crescuts als del PP. Les eleccions a Galiza els pujaran els fums i els tindrem més impertinents de l’habitual. Els socialistes em temo que pensin més en el Consell federal del dissabte que en gaire res del que discutim al Congrés. Quan s’adonaran que compartint el projectes espanyol més ranci amb el PP mai tornaran a aixecar el cap?

Felicitaré a les companyes de Bildu pels bons resultats i donaré ànims als amics de En Marea, amb els que hi tinc un bon grau de confiança. Però em reafirmaré que avui per avui no hi veig cap via des de la Constitució i des dels partits que la sacralitzen per a canviar gaire res. Ens explicarem un cop més, donarem la ma per a fer govern a canvi del dret a decidir, de ser conseqüentment democràtics, de canviar de model de veritat, però no l’agafaran.

Confio que la superació de la moció de confiança al Parlament de Catalunya ens permeti culminar els nostre procés i situar-nos en una nova dinàmica, en la que ja no parlarem tant del que farem, sinó de defensar el que ja haurem fet. Dies de tardor, de lluites i d’esperances!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada