dissabte, 24 de setembre de 2016

Sota el “foc amic”.



Deia el meu oncle-avi, el que va estar a la batalla de l’Ebre i va picar pedra a l’anomenat “Valle de los Caidos”, que les esquerres quan han de fer un escamot el fan en cercle. Quan m’ho deia m’imaginava un cercle d’uniformats, un xic “Monty Python”, que al disparar-se queien tots per “foc amic”. Ironies a part, em sembla que estava carregat de raó, pel que hem vist, estem veient i em temo que veurem en el futur.


Diuen que es més fàcil destruir que construir i crec que qui ho planteja està carregat de raó. O no costa anys i panys fer una reforma important i arriba un nou govern i ho desmunta en un tres i no res? Ho he vist, n'he estat testimoni, i,  encara més, llegint la història en tindríem un munt d’exemples. Quan la gent no valora ni defensa el que te és fàcil que amb un xic de demagògia acabi donant suport al que li treu el que necessita.

Per a construir calen moltes mans i també molta confiança mútua per acceptar el lideratge que et permet treballar en comú. Fer un nou govern  no es pas fàcil, però fer un nou país és un treball que empal·lideix els d’Hèrcules. La generació del meu avi va tenir l’oportunitat, la dels meus pares varen arribar tot just a la transició, amb més frustració que alegries, avui en tenim una nova oportunitat i com en ocasions anteriors és més fàcil promoure les divisions que la necessària unitat per a fer el que fins ara semblava impossible.

Espanya viu avui una enorme resistència al canvi, sacralitzada i momificada la Constitució del 78, no es veuen capaços de modificar les regles del joc polític per a fer possible una nova convivència. Catalunya te un gran repte i més que mai, sense punt de comparació, hem avançat en una proposta sobirana. Però una i altre situació es condiciona, serem capaços de transformar l present o ens deixarem portar per la divisió i el desànim? Els propers mesos respondrem a la pregunta. Jo aposto per construir!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada