dijous, 1 de setembre de 2016

No els tenim por!

Us he de confessar que quan vaig prendre la decisió d’anar com independent a la llista del Congrés el 20 D tenia dubtes. Les decisions importants que prens a la vida les han de produir. L’acollida de la gent d’ERC de les comarques aviat me’n aclariren un munt, però ha estat Joan Tardà, i les companyes i companys del grup parlamentari, les que m’han fet arribar a la conclusió de que vaig encertar.


Ahir escoltant el discurs de Joan Tardà a l’hemicicle, fonamentat, clar, vehement i alhora seré, ens vàrem omplir d’orgull. En una investidura, la no nata de Rajoy, en la que el discurs del candidat va centrar-se en el no a les aspiracions nacionals de Catalunya -gairebé la meitat del seu contingut-  calia una resposta contundent, una veu en la que ens sentíssim representats, més enllà de si votàrem o no ERC a les darreres eleccions. Al meu parer es va aconseguir. El silenci que es podia tallar amb un ganivet al final del seu discurs, fou la demostració de que havíem aconseguit el que preteníem.

Molts cops ens preguntaren, en aquestes dues eleccions tant seguides, que havíem de fer a Madrid? L’ imatge d’en Joan tardà, les seves paraules, la preocupació que traspuava la cara del Rajoy i dels mes llestos dels nostres adversaris, és la resposta més nítida que podíem donar. En el Front de Madrid som els que bloquegem que la dreta més casposa d’Europa pugui formar govern, som els que desconstruïm les aliances que Ciudadanos, els neo-falangistes, fan i desfan.


 I com vàrem fer ahir un cop més,  en el final de la seva intervenció, oferim a l’esquerra espanyola la ma estesa per a un canvi de rumb, per a deslligar-se del nacionalisme autoritari de la dreta i obrir un nou camí de llibertat. Sense referèndum a Catalunya l’esquerra espanyola farà seguidisme de la dreta més reaccionària del continent. Però si no s’aclareix i continua mirant a un altre cantó, nosaltres seguirem el nostre camí a Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada