Vivim els catalans uns dies complicats, una barreja d’eufòria i preocupació. Orgullosos
de la resposta de l’1 i el 3 d’octubre, veiem amb preocupació l’agressivitat de
l’estat representat pels seus màxims mandataris. No es creien que ho faríem i no
suporten que els, per a ells, “quatre arreplegats aficionats” hagin burlat les
forces de seguretat estatals que han emprat enormes recursos per a impedir la
constitució de les meses amb urnes i paperetes. I es fan creus de la resposta massiva del 3-O, on, superant la por, omplirem els carrers de ciutats i viles de Catalunya
Quan més
dies passen, pots tenir més informació del que va succeir en el
comandament de Madrid i els seus operatius a Catalunya. Més enllà de qui sigui
certa la baralla posterior entre CNI i ministeri de l’interior, és clar que
fallaren les recerques i que la promesa de que no hi haurien urnes ni paperetes
ha estat un gran fracàs al desmentir-ho la crua realitat de l’1-O.
La decisió d’emprar
la força en un centenar de col·legis electorals fou més un símptoma d’impotència
que un acte de força. Els resultats de més de 800 ferits, però, exemplificaren
la brutalitat dels mitjans i la falta de relat polític. Malgrat la censura
informativa a Espanya, el mon en fou testimoni.
L’èxit
esclatant de l’aturada i les manifestacions multitudinàries, fou una expressió contra
la violència i l’autoritarisme, però també a favor d'implementar els resultats de l’1-O. “Hem
votat”, es un crit d’alegria i fermesa, però també d’exigència política. Mai he
vist tant ferma entre la gent la confiança amb el govern i la majoria
parlamentària que ens ha portat fins ací. També la voluntat integradora amb els
que han dubtat però han estat al nostre costat en els moment difícils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada