Ara fa vint anys de la creació de la UdG pel Parlament de Catalunya, no estaré avui a l’acte central de la commemoració perquè a la mateixa hora tinc classe i sempre he pensat que la millor manera d’ensenyar és l’exemple i, abans que les obligacions representatives, està la feina per la que et paguen, fins ara, a final de més.
He estat molts anys membre del Consell Econòmic primer i del Consell Social després, a proposta de les organitzacions sindicals, va ser una tasca compartida amb gent de molta mena rigorosa i engrescadora, recordo el paper de Jaume Casademont com una persona compromesa i entranyable.
Com a primer Síndic de la Universitat vaig conèixer bé en els cinc anys del meu mandat els punts forts i punts dèbils de la casa i en vaig sortir,allunyant-me volgudament després d’un compromís intens.
El futur avui es presenta amb clars i obscurs. Dels primers, l’empenta de la seva gent, el coneixement acumulat. Del segon la poca implicació del diner privat gironí, sempre temorenc i cercant guanys immediats, també d’una Generalitat massa barcelonina que ha mirat masses vegades per sobre l'espatlla a la nostra comunitat universitària.
Si avui pugués intervenir ho faria possiblement molt diferent que l’actual alcalde, seria molt crític amb els representants de la Generalitat , em posaria al costat d’estudiants i personal docent i no docent contra les retallades i demanaria austeritat per dalt i un major implicació del diner privat especialment en el parc tecnològic.
Amb orgull i esperança, però amb fermesa i compromís, encaro aquest vint aniversari de la UdG.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada