Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UdG. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UdG. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de gener del 2014

No és la línia 11 el problema! El que cal és una línia nova.


Aquest darrers dies han aparegut novetats entorn a la línia 11, els representants dels treballadors plantegen un fet que nosaltres també el vam plantejar a regidor responsable, no es de rebut casar una línia del barri vell amb la UdG a Montilivi. Ho sabem, hi per aquesta raó vam proposar una nova línia i ho vam concretar amb una esmena als pressupostos 2014.

En la línia de cercar una solució provisional ens varem trobar fa uns mesos amb els responsables de mobilitat de la ciutat, quan havíem trobat un principi d’acord, ampliar la línia 11 compartint la ruta per fora i dins del barri vell, dos autobusos de rutes diferents passarien en un interval de mitja hora i calia situar nous panels electrònics d’informació. Sense donar-nos cap raó, es desconvocà la reunió decisòria de forma unilateral pel govern, tornant al punt inicial.


Sembla que el que es volia era provocar un conflicte entre els representants dels treballadors i els partits d’oposició, com les darreres notícies ens confirmen. Doncs no ho aconseguiran pas, el maquiavelisme de saló no se li escau a la plaça del vi.

Cal dir les coses pel seu nom, cal una nova línia amb Montilivi, racionalitzar les rutes de l’11 i la nova, complint les obligacions i no generant nous problemes sense solucionar els vells. I que no em vinguin amb problemes de diners, si sembla que els hi sobren per comprar col·leccions d’art.

divendres, 2 de març del 2012

El futur de la UdG es decideix avui


Estimo profundament la UdG, he estat molts anys membre del seu consell social i vaig tenir l’honor de ser el seu primer Síndic. Em vaig doctorar el 1999 en aquesta universitat, la meva filla hi ha estudiat i el meu fill ho fa ara. Recordo amb emoció, la celebració a les escales de les Àligues de la decisió del Parlament que donava carta de fundació a la nostra universitat.
Avui estic preocupat pel seu futur i per les decisions que en el present es puguin prendre. Conec a l’actual rectora i ella sap de la consideració que li tinc, per això no me’n estic de discrepar d’algunes de les darreres actuacions  que el govern universitari que presideix ha implementat. No dubto de la seva bona voluntat però els temps estan canviant i la prudència que sempre l’ha caracteritzat pot ser contraproduent davant d’una agressió sense precedents al moll de l’os del finançament de la Universitat que presideix. 


Font: Ara Girona
Si cal aprimar l’estructura, si s’han de prendre decisions complicades, s’ha d’intentar arribar al màxim consens i que siguin el màxim d’equitatives possibles. Si compartim el principi de que la millor manera d’ensenyar és l’exemple, cal començar per aprimar el cap abans que estructures més febles però a mig termini més necessàries.
I tot això amb el màxim debat públic, el que passi a la nostre Universitat també ha de ser discutit a fons en la comunitat universitària i en la comunitat social que l’acull.
Quan la degana Victòria Salvadó fa unes declaracions crítiques, no s’ha de veure com un atemptat a la Institució, sinó com una contribució al debat. Cal en públic poder matisar, replicar o acceptar opinions diverses, el que no val ara és rentar la roba a casa i d’amagat.
Quan els estudiants critiquen decisions i demanen més transparència no ho hem de veure com un problema, sinó com una oportunitat per implicar-los més en la institució que, no ens oblidem, està pensada per a la seva formació.
Espero que del que ha passat aquests dies surti una universitat més viva, més reivindicativa, més arrelada a una comunitat que espera que ens aporti debat i alternatives en un moment de crisi. Ara més que mai ens manquen noves idees, noves solucions a vells i nous problemes.
La UdG no ha d’instal·lar-se en el conformisme,  ha de contribuir, amb esperit crític, renovant-se, a renovar-nos.

dijous, 1 de març del 2012

Una jornada intensa


Ahir vaig tenir una jornada intensa, vaig començar-la fent les meves classes de 2n d'ESO , tocava la crisi de la societat feudal. La lluita dels remences per alliberar-se dels "mals usos" i la dels artesans i la petita burgesia de les ciutats per democratitzar els seus ajuntaments  en mans fins aleshores dels "Ciutadans Honrats". Les lliçons d'en Met Sobrequés les tinc a la memòria i continuen sent un magnífic guió per explicar aquests fets.
Després em tocava classe amb els segons de batxillerat, però havien decidit fer vaga, vaig agafar la bici i als vaig anar a veure on es trobaven davant del "Palau" del serveis territorials de la Generalitat.
M'ha satisfet coincidir amb als meus alumnes de batxillerat a la manifestació, que ha sortit des del rectorat de la UdG, contra la política de desmantellament de la Universitat i de l’escola pública.
Érem molts, cada cop més. Es nota un sentiment de rebel·lia, de trencament amb el  “tant se me’n fot” característic dels darrers anys d’individualisme i falses promeses de benestar individual. Queda encara molt per fer però tot el protagonisme és seu. Són ells que han d'aprendre i, a fe meva, que ho fan més ràpid de el que ho feia jo a la seva edat.
No crec en la maldat dels actuals responsables polítics, de l’educació o de la UdG, senzillament penso que no saben què fer, han perdut el “funest vici de pensar”  encotillats en el "pensament únic" de que cal supeditar-ho tot a baixar el dèficit per la via de la reducció de serveis i prestacions. Aquest fonamentalisme econòmic ens està fent perdre temps i empitjora a passos de gegant la vida de la majoria amb escassos resultats respecte el dèficit sacralitzat.
A la tarda coincidia també amb els sindicats majoritaris en una altra manifestació, enllaçada amb la jornada sindical europea en contra de les polítiques actuals, molts dels  manifestants s'apropaven a la meva edat, tot i que hi havien cares noves, de les que havia vist al matí. Dos manifestacions i un mateix objectiu, més democràcia i menys por.
A l'acabar la manifestació, just, però he arribat a Can Ninetes, el centre cívic de Santa Eugènia, a temps d'escoltar i donar suport a la gent de Dempeus per la salut Pública, una plataforma que aplega professionals i usuaris de la salut que estan fent una gran tasca de denúncia del desmantellament del nostre servei nacional de salut per part del "govern del millors".
Ens resten jornades dures, però tinc l'impressió que si en un futur, espero que proper, som capaços de lligar tots aquests moviments i altres confluint en un ampli moviment ciutadà, serem imparables.

dissabte, 17 de desembre del 2011

Els incidents d'ahir a la UdG demanen una rectificació

No és això!  S’han fet masses equivocacions per a que tota la culpa recaigui en els que TV3 anomenà repetidament “agitadors”.

Primera equivocació: la convocatòria. No es pot fer com si es tractés d’un acte mig amagat. Si representava una celebració de la comunitat universitària havia d’estar oberta a ella. I si els temps per a la UdG no son bons i hi ha contestació, l’acte havia de ser un reflex de la situació.

Segona equivocació: la prevenció. Tot acte ha de tenir les condicions de seguretat adequades, deixar una porta que dóna a Sant Domènec sense cap mena de reforç per impedir que s’obrís accidental o volgudament és un error de planificació i no dels que l’obriren sense cap dificultat.

Tercera equivocació: les formes. No deixar expressar la discrepància. S’hauria d’haver pactat la discrepància i si el protocol de presidència no ho acceptava prescindir –ne. És més important la lliure expressió en el si de la Universitat que un acte protocol·lari.

Quarta la equivocació: la policia. Deixar entrar la policia a la Facultat de Lletres. Res ho justificava. Una simple observació ocular ho confirma. No es podia enviar als antiavalots i deixar-los  intervenir en un lloc tancat sense control de la direcció universitària. Com a mal menor un senzill cordó que impedís l’accés a la porta n’hi havia prou. L’actuació violenta i desproporcionada és una taca per als que ho decidiren.

Cal convocar un Claustre extraordinari i demanar disculpes. Per refer la convivència i el sentit fonamental que té la Universitat de lliure exercici de les idees i les opinions, per a no trencar un vell i actual principi de que la policia no pot ni ha de formar part dels instruments de convivència universitaris.  Sempre he tingut un gran concepte de l’actual rectora, tothom al mig de la tensió del moment es pot equivocar, però ara en fred rectificar és de savis. Rectificar és exercir el rectorat de la comunitat universitària gironina, per a què no es trenqui.



divendres, 16 de desembre del 2011

20 anys de la UdG, entre l’orgull i la ràbia.

Ara fa vint anys de la creació de la UdG pel Parlament de Catalunya, no estaré avui a l’acte central de la commemoració perquè a la mateixa hora tinc classe i sempre he pensat que la millor manera d’ensenyar és l’exemple i, abans que les obligacions representatives, està la feina per la que et paguen, fins ara, a final de més.

He estat molts anys membre del Consell Econòmic primer i del Consell Social després, a proposta de les organitzacions sindicals, va ser una tasca compartida amb gent de molta mena rigorosa i engrescadora, recordo el paper de Jaume Casademont com una persona compromesa i entranyable.

Com a primer Síndic de la Universitat vaig conèixer bé en els cinc anys del meu mandat els punts forts i punts dèbils de la casa i en vaig sortir,allunyant-me volgudament després d’un compromís intens.

El futur avui es presenta amb clars i  obscurs. Dels primers, l’empenta de la seva gent, el coneixement acumulat. Del segon la poca implicació del diner privat gironí, sempre temorenc i cercant guanys immediats, també d’una Generalitat massa barcelonina que ha mirat masses vegades per sobre l'espatlla a la nostra comunitat universitària.

Si avui pugués intervenir ho faria possiblement molt diferent que l’actual alcalde, seria molt crític amb els representants de la Generalitat, em posaria al costat d’estudiants i personal docent i no docent contra les retallades i demanaria austeritat per dalt i un major implicació del diner privat especialment en el parc tecnològic.

Amb orgull i esperança, però amb fermesa i compromís, encaro aquest vint aniversari de la UdG.

divendres, 1 de juliol del 2011

Encetem aquest nou període a l'oposició

Us transcric la meva intervenció en el ple d'avui:




Gràcies Alcalde, felicitats i bon treball!

Amigues i amics,

Fruit d’un sentiment profund, començo la meva intervenció agraint als electors que han fet possible que la Núria i jo continuem sent regidora i regidor de la nostra ciutat.

Representar als teus conciutadans, defensar els seus interessos i els de la ciutat on vius, on han nascut els teus fills és al meu parer un honor i una gran responsabilitat. Des del govern estant o des de l’oposició hem fet i farem el millor per a retornar als ciutadans aquesta confiança.

A Girona el 22 de maig, com a resultat de la voluntat ciutadana, s’ha donat un canvi electoral al ser el partit més votat CiU que estava a l’oposició fins ara, i tot i no tenir majoria absoluta la heterogeneïtat política dels quinze regidors que estarem a l’oposició no permet una majoria alternativa, avui.

La situació econòmica i social que ens ha tocat viure exigirà el millor de nosaltres i amb fermesa però sense sectarisme encetem aquest nou període a l’oposició.

D'una manera breu i a trets molt generals vull repassar alguns dels elements que marcaran l’entorn dels propers anys, en els que haurem de desenvolupar la nostra activitat política. No la farem des del govern però aquests trets que us plantejaré marcaran la política d’acords amb les altres forces polítiques, amb el govern.

Immersos en una profunda crisi des del 2008, solament sortirem de la crisi si canviem!

El primer canvi el farem si creiem en les persones, en la formació, en el coneixement, en les interrelacions. El principal actiu de les empreses ja no és avui la maquinària, ni les matèries primeres, ni tan sols el finançament, tot i que un millor finançament és necessari: el principal actiu és el capital intel·lectual, és a dir la capacitat de coneixement i desenvolupament de cada persona i del seu conjunt.

És aquest el model d’empresa que volem a Girona, que hem d’incentivar, el contrari al de l'amiguisme, la subvenció fàcil, el contracte aparaulat. La formació d’una persona necessita avui més de 25 anys, i d'aquí a no gaire ens caldran prop dels 30, i continuar-la en el transcurs de la seva vida laboral. Res a veure, doncs, amb el tipus de vida de les persones que van fer la Girona on vivim avui. Aquest procés ens ha de portar a situar les polítiques per a la infància, les polítiques educatives, la Universitat, en el centre de l'acció de totes les Administracions Públiques. La incorporació dels joves al món del treball és avui més complexa però els arbres de la crisi no ens han de fer perdre de vista el bosc. Hem de lluitar per donar-los oportunitats doncs tenen el millor bagatge que mai hem tingut. Avui el triangle: Ciutat-Universitat-Empresa, esdevé l'element clau per al progrés social.

El procés de formació de les persones requereix, però, quelcom més. Les persones a més de coneixements tenim valors. Només amb valors esdevenim veritables ciutadans. No crec que actualment visquem una crisi de valors, però sí que hi ha canvis en els valors. Ens correspon a tots els poders públics, trametre, facilitar, i crear les condicions per tal que els valors en alça com la solidaritat, l’estima, el servei als altres, l’amor al país i a la ciutat, esdevinguin no el complement, sinó la base sobre la que creixin les persones com a ciutadans del segle XXI.

El segon canvi va lligat a l'estructura familiar. Les persones, afortunadament, vivim més anys i requerim més serveis que l’actual estructura de les famílies no pot satisfer en la seva totalitat. També els joves, requereixen períodes més llargs de formació que ara ja s’inicien pràcticament des del moment del naixement. La nostra gent gran requereix una nova valoració del seu rol en la societat. Les administracions, i com sempre, l’Ajuntament al capdavant, hem d’afavorir a aquests col·lectius. A la gent gran en el seu encaix en la societat, i als joves en la seva formació atès que són els garants de futur. En aquest sentit per satisfer aquest repte, aquests darrers anys des del govern municipal, des de les polítiques socials i l’educació hem anat construint serveis i teixint complicitats amb les entitats i la societat civil, recomano al nou govern que mantingui aquestes polítiques que s’han fet sense partidisme amb voluntat de servei a la comunitat.

El tercer element de canvi és la plena igualtat home-dona. Em refereixo en concret al procés d'incorporació de la dona al mercat de treball. Les dones, avui tenen encara importants dificultats d’accés a les fonts de riquesa i de desenvolupament professional. L’Ajuntament ha de servir d’exemple i, per això, cal que mantingui les polítiques actives desenvolupades, fins i tant no s’assoleixi una incorporació en igualtat de condicions home-dona a tots els nivells, no sols als operacionals ó de base, sinó també en els nivells de comandament i responsabilitat tant en les empreses privades com en les institucions públiques.

El quart element diferencial dels propers anys és consolidar l’onada immigratòria que hem viscut aquests darrers deu anys. La societat del segle XXI és multicultural. No podem resignar-nos a l’aparició, creixement i contaminació de les polítiques xenòfobes, de la manipulació de les persones que pateixen la crisi per agredir als seus veïns d’origen estranger. Cal, per tant, incorporar aquest element de transformació social, els valors positius de ser una terra de pas, un país de marca. Les polítiques municipals en urbanisme, habitatge i formació, són les eines que millor poden facilitar la integració social dels immigrants. Els immigrants han d'incorporar els nostres valors i nosaltres hem d’aprofitar les seves aportacions a la cultura i al creixement econòmic i social. Els drets cívics i la seva universalització en el nostre àmbit territorial són la referència per mantenir en el futur la cohesió social actual i aprofundir-la.

El cinquè i darrer element fa referència al medi ambient. És clau la consideració del medi ambient com a valor patrimonial a conservar. Cal un canvi cultural, per considerar que els costos mediambientals no són costos , sinó actius i fons de riquesa futura. Això ens ha de portar a desenvolupar polítiques, que s’iniciïn en la formació, i arrelin en els processos i les pràctiques empresarials públiques i privades. L’esforç fet cap a una nova política de residus va en aquets sentit i ha de culminar en un temps breu amb la planta de Campdorà, és urgent que continuem el procés o el nou contracte de neteja aprovat per unanimitat no podrà desenvolupar totes les seves potencialitats.

Integració en la societat del coneixement; consecució plena de la igualtat home-dona; atenció a les aportacions, també culturals, dels nous gironins; extensió de la qualitat de vida, cura del medi ambient com a valor patrimonial de futur; i el comú denominador de la promoció dels valors de la societat democràtica, són per als anys propers objectius comuns que, entre tots, hem de desenvolupar.

Dit això, cal plantejar quin ha de ser el rol del govern de la ciutat i el que nosaltres des de l’oposició estant vetllarem en aquesta nova etapa. Hi ha un canvi en el concepte de bones pràctiques de govern. Fa uns anys el rol de l’Administració es limitava a formular polítiques adequades i tenir una estructura eficient de funcionaris i recursos que les duguessin a terme. Ara també ens calen polítiques adequades, de les que acabo de fer una breu síntesi; i bons treballadors i treballadores municipals, com els que tenim en la plaça del Vi, i dels quals no dubti el govern que tindrà la seva col·laboració. Avui, però, cal, a més, aconseguir la col·laboració i complicitat entre els poders públics, d’una banda, i, d’altra banda entre aquests i la societat civil.

Vull, per acabar, fer referència al catalanisme d’esquerres, del que em sento hereu. El catalanisme polític, fundat per Valentí Almirall, del que el passat 20 juny hem recordat els 107 anys de la seva mort, tenia el seus fonaments en la dinàmica, rica i complexa, de la societat civil catalana. El catalanisme progressista, sense renunciar a la història de Catalunya, sempre ha basat el seu nacionalisme en la ciutadania i els seus valors morals i polítics. Aquest és, també avui, el nostre camí: impulsar Girona amb la força de les seves associacions cíviques i assistencials, de les culturals i professionals, de les veïnals i naturalistes, també per aquells que indignats demanen que se’ls escolti.

Per a les ciutadanes i ciutadans que les integren, per a tota la ciutadania és per a qui treballarem.

divendres, 29 d’abril del 2011

Debat en la universitat

El proper dilluns ens trobarem en el debat que organitza la Universitat de Girona.

dilluns, 18 d’abril del 2011

A Girona cal +C: Innovació, Ciència, Coneixement, Creativitat…


Girona ha d’anar construint una nova ciutat associada al coneixement i a la innovació com a activitats de futur i la creativitat com a estratègia de subsistència ara i com a projecció de futur.


Però, a més, Girona ha de fer una aposta clara per la sostenibilitat com a model de desenvolupament econòmic i on es prioritzi la reducció d’emissions de CO2, desenvolupant un Pacte de mobilitat urbana sostenible, un pla integral de RSU i la lluita contra el canvi climàtic.

Les energies renovables impulsades per un ens municipal obert a altres col·laboracions públiques i privades, amb la seu a la central del molí, seran claus en els propers anys i suposaran un mercat de negoci emergent per a la ciutat.

Aquest eix abraça des de la ciència i la innovació tecnològica fins a l’atenció a les persones, la cultura, el sector audiovisual, la música, el software, l’energia, el turisme, la gastronomia i l’esport, entesos com a sectors emergents en la ciutat i claus per a generar ocupació, objectiu bàsic en la generació de riquesa.

Si es pretén generar més i millor coneixement és necessari impulsar una aliança de la ciutat i la UdG.  És clau, la ciutat necessita un “think tank” i la Universitat necessita un projecte ambiciós abordant una estratègia d’atracció de centres d’excel·lència i de transformació dels actuals centres universitaris en referents internacionals, aprofitant l’experiència del Parc Tecnològic i dels Instituts de Recerca.

Hem de ser capaços de treballar el dia a dia de la ciutat en el marc d’una crisi que produeix patiment a molts i comprometre’ns en l’acció solidària de la cohesió social, però també hem d’aixecar el cap i teixir compromisos de futur, aquests són els reptes per als propers quatre anys.