El problema del govern de la ciutat no son pas els bastons a les rodes, el que li manca de veritat es oli.

Comença a ser reiteratiu que el govern en minoria de la ciutat, després dels plens, quan en algun punt , o més, ha estat derrotat, el dia següent ens etziba alguna mena de teoria conspiratòria que te com a protagonista l’oposició. Es curiós també que al llarg d’aquesta tres anys que porta governant CiU hagi pactat d’una manera o altre amb tots i cadascun dels partits que formem aquesta oposició, tant diversa, que tant sols en moments molt determinats votem junts front el govern.

Una anàlisi menys temperamental i menys partidista, seria desitjable per part del partit al que els gironins van votar més, però va quedar molt lluny de la majoria absoluta. Per això tot i ser legítim el seu govern, fins i tot l’únic avui possible, no vol dir que pot governar de qualsevol manera oblidant quin es el mandat popular, es a dir, que necessita pactar amb altres.

De fet, com deia, hi pacta. I, doncs, ens preguntarem per què es queixa tant i perquè darrerament molt sovint es queda en minoria o ha d’usar i abusar del vot de qualitat de l’alcalde?

L’explicació que puc aportar pel que m’afecta a mi directament com a portaveu i el que he vist amb el altres grups és que el govern reiteradament fa un seguiment poc acurat dels acords i massa sovint senzillament o els reintrepreta de forma unilateral o descaradament no els compleix.

Masses cops arribem a Ple sense haver tancat acords, abusant del darrer moment i en el darrer Ple no li va sortir bé. Ni en el tema del riu Güell, ni en l’afer Trueta i encara pitjor en la paralització de les proves per a un nou inspector en la policia municipal.

Governar es generar confiança, sempre,  però encara més en minoria,  i això significa dedicar-li hores al diàleg, als pactes i al seu compliment. La confiança és l’oli que permet que la maquinaria del govern, la gestió, funcioni. Es cert, es un tasca feixuga, poc vistosa, no exempta de tensions, però imprescindible per a governar. Aquest govern al meu parer aprova en comunicació però suspèn clarament en la gestió, en saber governar amb els altres, guanyant-se la seva confiança,  per que no pot o no sap governar sol.